Submergint-se en la història del proveïment d'aigua a la ciutat

L'epidèmia del tifus que el 1914 va fer estralls a la ciutat va portar a construir de manera urgent una gran infraestructura de canalització per millorar la capacitat de cabal i abastiment d'aigua. Se'n va encarregar la companyia pública municipal barcelonina Aigües de Montcada, i el 1919 ja estava completada l'obra: des d’on avui hi ha el barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit ubicat a l’actual Trinitat Nova. Allí es clorava i es conduïa al nucli antic de la ciutat i a la Barceloneta. En l'actualitat, aquella estació receptora i planta de tractament, que tenia un dipòsit amb capacitat per a 10.000 metres cúbics d'aigua, forma part dels espais del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), amb el nom de MUHBA Casa de l'Aigua. Un bon dia per conèixer tant aquest lloc i la seva història, com també les estratègies i sistemes de provisió d’aigua a la ciutat, serà dissabte 11 de febrer, ja que s'hi faran dues visites guiades, una a les 11 i l'altra a les 12.30 h. Per assistir-hi cal inscripció prèvia.

Per completar la informació, atureu-vos a l'exposició Aigua Km Zero / BCN, que hi ha de manera permanent al MUHBA Casa de l'Aigua i que té per objectiu recuperar la memòria d'una llarga tradició d'utilització i de gestió de l'aigua de proximitat en el territori delimitat per Collserola, el riu Besòs i Montjuïc. S'entén per aigües de proximitat les que cauen al territori amb la pluja i les que hi arriben des d'altres llocs propers amb l'escorrentia, unes aigües que al llarg dels segles han determinat el desenvolupament de les viles i poblacions del pla de Barcelona.

Més informació i inscripcions, en aquest enllaç.