Tornar

Una imatge de l'espectre electroacústic amb una combinació abstracta de colors vius

'Zeppelin 2019': una passejada experimental per l'univers electroacústic

Instal·lacions sonores, músiques algorítmiques, performances i molta, molta electricitat. És el que us ha preparat la nova edició del Zeppelin 2019, una trobada dedicada a les arts electroacústiques que se celebra al CCCB el divendres 18 i el dissabte 19 d'octubre.

El Zeppelin és un festival organitzat per l'Orquestra del Caos, un col·lectiu barceloní que aplega creadors de disciplines diverses i que està dedicat a produir i organitzar accions sonores, musicals, audiovisuals i multimèdia. Enguany ho fan sota el lema HyperExperimental i es proposen donar a conèixer les obres d'uns artistes que s'han deixat endur pel seu instint d'experimentació i han emprès viatges sonors que els han dut ben lluny dels seus orígens.

El mateix divendres, 18, durant tota la tarda (a partir de les 18 h), podreu veure la instal·lació sonora Me ta mor fo si, creada pels alumnes del Màster en Art Sonor de la Universitat de Barcelona Ebe Giovannini, Malu Hatoum i Paolo Carretero a partir de registres sonors copsats a la selva sud-americana. La festa, però, no arrencarà oficialment fins a les 19 h, amb la performance de l'artista emergent Anna Cirre Go(òr) Translate, que parteix dels algoritmes de traducció de Google, i amb el concert de música electroacústica Si venís por aquí no me vais a encontrar, de Jordi Espuny, una altra nova veu d'aquesta escena sonora.

El mateix divendres, a les 19.30 h., podreu escoltar els participants del projecte Ganta, una experiència transfronterera que parla de paisatge sonor i memòria i que aplega experiències artístiques gestades a banda i banda de la frontera francesa com les que ens mostren Etienne Noiseau i Kao Zen.

Però alguns dels músics que participen a Zeppelin 2019 s'han endinsat en el camp dels algoritmes. I és que música i matemàtica tenen molt a veure. Una partitura no és, com expliquen els organitzadors, més que una manera d'expressar un algoritme. Us ho demostrarà un clàssic de l'escena experimental relacionada amb els ordinadors, Clarence Barlow. Ell va néixer a l'Índia, és descendent de britànics i portuguesos i no fa gaire va editar Musica Algorithmica, el seu darrer treball fins ara. L'interpreta divendres, 18, a les 20 h, una mica abans que, a les 21 h, Niklas Reppel, Roger Pibernat i Iván Paz us ofereixin una proposta similar: programació en directe (live coding) per tal de produir una música que ells acompanyen dels visuals de CItlali Hernández. Si us sona algun dels músics, potser és perquè el projecte ha nascut a l'Hangar, on els artistes estan fent una residència.

Però el Zeppelin no només és un festival musical, sinó una cita multidisciplinària amb les arts electroacústiques en general. D'aquí que el dissabte, 19 d'octubre, explori també els territoris de la dansa, el vídeo, l'escena o la improvisació de la mà d'artistes com la compositora i exballarina Charo Calvo, el compositor argentí Daniel Quaranta, que tancarà el programa amb l'òpera electroacústica interpretada per la cantant Doriana Mendes Helena y su ventrílocuo, o l'improvisador electroacústic Alexander Vert, que oferirà la sessió Birds and winds, entre altres.

Us sembla interessant l'exploració de l'univers sonor electroacústic que us proposa l'Orquestra del Caos? Doncs veniu al Zeppelin 2019. HyperExperimental però, abans, consulteu el web del CCCB, on trobareu tota la informació sobre el festival.

Data de publicació: Dijous, 10 Octubre 2019
  • Comparteix