Aquesta exposició, organitzada pel MNAC en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes, revisa la figura de l’artista Suzanne Valadon (1865-1938), una figura emblemàtica de la bohemia de Montmartre a inicis del segle XX. Pintora, dibuixant i gravadora, Suzanne Valadon practicà tots els gèneres, des del retrat i el nu a la natura morta i el paisatge.

La mostra reunirà més d’un centenar d’obres, de les quals 48 només es podran veure a Barcelona: olis sobre tela i cartró, dibuixos i gravats, escultures en guix i bronze, així com altre material documental que permetrà tenir una visió retrospectiva i contextualitzada de la trajectòria d’una dona artista que va tenir un paper rellevant al París de les avantguardes, durant els anys 1910 a 1930. Aquesta visió es complementa amb obres d’artistes coetanis, francesos i catalans, que donen una bona idea de la riquesa de l’ambient artístic de l’època, alhora que s’expliquen les múltiples interaccions que es produïen en els ambients d’avantguarda i la conquesta social de l’estatut d’artista per part d’una dona.