La via sepulcral romana, que es troba a l’actual plaça de la Vila de Madrid, correspon a un vial secundari que comunicava la colònia Bàrcino amb l’actual zona de Sarrià i que tenia, a banda i banda, tombes de persones de les classes populars dels segles I a III de la nostra era.
A cada banda hi havia monuments funeraris: ares, esteles i especialment cupae, uns monuments semicirculars que recorden un tonell de fusta.
Pl. Vila de Madrid
MUHBA Vil·la Joana és un antic mas de la parròquia de Vallvidrera que està situat al bell mig de la Collserola. Aquesta edificació es va transformar en una casa d’estiueig al segle XIX i més endavant, entre els anys 1921 i el 1973, es convertí en un equipament d’ús educatiu.
A més, Vil·la Joana va ser la darrera casa que va acollir Jacint Verdaguer, un dels màxims i més reconeguts exponents de la Renaixença. Per això, ja el 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu que era dedicat a la seva vida i obra.
Cra. de l’Església, 104 (Vallvidrera)
No sabem en quin moment l’ésser humà va ser conscient que podia fer versos, que podia rimar paraules, que podia expressar sensacions i somnis “d’una altra manera”. Però és molt probable que des que l’ésser humà ho és, una part d’ell tingui una mirada poètica, que aquesta mirada sigui una part inherent als humans. La poesia és ben present en el nostre dia a dia, si bé una altra cosa és que ens n’adonem, que en siguem prou conscients.
El 1989 el consorci format per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la creació del CCCB en el marc d’un projecte de rehabilitació del barri del Raval i dels seus edificis històrics, amb la intenció d’ubicar un complex de cultura contemporània a l’antiga Casa de Caritat.
Montalegre, 5
Aquest gran saló d’estil gòtic construït el segle XIV va ser la seu del Consell de Cent, institució de govern de la ciutat abolida el 1714. L’estança va ser encarregada al mestre d’obres Pere Llobet l’any 1369 i va allotjar per primera vegada el Consell de Cent (que ja existia des del segle XIII) l’any 1373, en temps del rei Pere III. L’aspecte original de l’estança ha estat modificat des d’aleshores en reformes diverses, la darrera de les quals es va fer en els primers anys del segle XX.
Pl. Sant Jaume, 1
El Museu Tàpies el va crear el 1984 l’artista Antoni Tàpies amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani.
Aragó, 255
El Museu de l’Art Prohibit, inaugurat el 2023, recull una col·lecció de més de dues-centes obres que, per diversos motius, ja siguin polítics, socials o religiosos, han estat censurades, prohibides o denunciades en algun moment. La seu del museu es troba a la Casa Garriga Nogués, obra d’inspiració modernista de l’arquitecte Enric Sagnier, declarada bé d’interès cultural i situada al centre de l’Eixample.
Diputació, 250
Els jardins de Canals Junyer es troben en un palauet que va esdevenir el Consolat de Dinamarca a principis del segle XX. L’edifici, propietat de la Diputació, està cedit a l’Ajuntament, que n’ha arranjat els jardins, al barri de Vallcarca i els Penitents.
Gustavo Bécquer, 5 / Viaducte de Vallcarca, 4
A partir de les restes arqueològiques excavades al voltant i a l’interior de l’antic Mercat del Born es pot recórrer la història de Barcelona des de l’època romana fins a principis del segle XVIII, quan la vida en aquesta part de la ciutat va quedar interrompuda de manera sobtada pel desenllaç de la guerra de Successió.
https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/patrimonis/els-espais-del-museu/el-born
Pl. Comercial, 12
