“I tu què vols fer?”

El Citilab de Cornellà es va inaugurar l’any 2007 gràcies a una aportació dels fons FEDER que va permetre transformar l’antiga fàbrica de Can Suris en un laboratori ciutadà.

© Albert Armengol
Tecnostiu, jornada d’activitats al Citilab de Cornellà durant la qual els nens i els joves s’acosten a les noves tecnologies i la realització televisiva.

Les hipòtesis sobre les quals es va inaugurar el Citilab el 2007 s’han confirmat. L’any passat la Comissió Europea va considerar el Citilab una bona pràctica d’innovació tecnològica i social, i el va incloure com a experiència d’èxit a la Guia europea de la innovació social. Gràcies a programes com Horitzó 2020 i els fons de desenvolupament regionals europeus, Europa ha començat a donar suport a la innovació social, els processos de baix a dalt i la quàdruple hèlix: un nou model que reconeix el paper dels agents socials en aquesta tasca, al costat del món de la recerca, de l’empresa i de l’administració.

Internet, com a xarxa dissenyada segons el principi d’extrem a extrem –en què la intel·ligència es troba als extrems i no només al seu nucli central– estava facilitant processos d’innovació oberta. Però mancava una institució social que encarnés aquests principis i els portés al terreny de la innovació. Les xarxes ciutadanes n’havien estat el precedent. També era clau democratitzar la innovació a partir de les eines digitals i de les possibilitats de col·laboració que genera internet.

Per aconseguir-ho, el projecte Citilab es va marcar tres objectius. En primer lloc, el centre havia de ser un model o referent d’una nova internet social que permetés desenvolupar tasques de formació, recerca i emprenedoria. En segon lloc, havia de promoure l’alfabetització digital de la ciutadania per obrir la recerca a tothom. I, per acabar, el CitiLab havia de ser un living lab –terme que va definir per primer cop el professor William Mitchell del MIT Media Lab l’any 2006–, és a dir, un laboratori viu que proposés la revisió, la validació, el prototipatge i el refinament de solucions complexes en entorns reals i en evolució constant.

En obrir les portes, el Citilab llançava una pregunta a tots els qui hi anaven: “I tu què vols fer?” Els ciutadans reaccionaven amb sorpresa, perquè no és una pregunta fàcil i no se l’esperaven. Els usuaris comptaven a rebre una oferta clara. Molts volien aprendre per no quedar-se desconnectats. Però aprendre què? El Citilab no era un telecentre o una acadèmia d’informàtica. El seu objectiu era treballar per tal que les persones interessades arribessin a ser innovadores, i que a més innovessin en xarxa en col·laboració amb empreses, administracions i universitats.

Durant els primers anys el Citilab es va apropar a diversos col·lectius, com ara nens, joves, adults, avis, dones, mestres, professionals, músics, esportistes, etcètera, per connectar els seus desitjos d’aprendre amb la vocació innovadora. D’aquí va sortir la idea d’“aprendre a innovar”, com a característica principal del model Citilab. Aprendre codissenyant i desenvolupant projectes d’innovació en què ells eren els protagonistes.

Al llarg dels anys, el Citilab ha destil·lat una manera de fer pròpia1 per obrir la innovació a tothom. Inclou mètodes propis del disseny i l’enginyeria centrats en l’usuari, i altres que provenen de les ciències socials aplicades. Ens basem sobretot en el pensament computacional i en el món del disseny. Utilitzem l’alfabetització en nous mitjans, el contingut generat per l’usuari i l’aprenentatge projecte a projecte, que ens permet enllaçar el món de l’aprenentatge i la innovació.

Xarxa local i xarxa global

El Citilab va començar a teixir una xarxa local però també una d’europea i global. És membre fundador de l’ENoLL, la xarxa europea de living labs, amb qui compartim els fonaments de la innovació centrada en l’usuari, la innovació oberta, la cocreació i el mateix model living lab. Aquesta doble aliança local i europea ha fet possible resistir la crisi econòmica. El suport de l’Ajuntament de Cornellà i la projecció europea han estat clau per sobreviure aquests darrers anys.

Els laboratoris ciutadans funcionen, primerament, gràcies al suport de la seva comunitat local. És una lliçó que no oblidem mai. En aquest moment és clau recuperar l’embranzida inicial i obrir-nos encara més. Per això apliquem tot el que hem après per cercar noves sortides laborals: inventar noves ocupacions amb joves amb empenta en comptes de simplement cercar-les, o ajudar els aturats a connectar-se amb el món laboral a través d’un ús actiu de les xarxes socials.

Actualment mantenim els projectes per aprendre a innovar amb adults, continuem ensenyant a programar a nens i nenes i donem suport a professors innovadors que ensenyen a programar, perquè creiem que cal dotar els ciutadans d’eines que els permetin desenvolupar ciutats més intel·ligents. Per exemple, hem apostat per l’aplicació S4A, que combina, d’una banda, el llenguatge de programació Scratch, amb el qual alumnes de set a noranta-nou anys poden crear les seves pròpies aplicacions i, de l’altra, la placa Arduino, que conté un microcontrolador amb el qual es pot interactuar amb el món físic a partir del nostre ordinador.

Considerem molt important que el ciutadà faci ús de les eines digitals per produir continguts, però, per tal d’innovar, encara és més important que pugui generar o modificar aquestes eines. I per fer-ho cal dominar les TIC i pensar de manera computacional. La programació és el nou llenguatge que cal aprendre.

Les ciutats del futur necessiten que les administracions trenquin amb les lògiques departamentals, i connectin amb els ecosistemes d’innovació dels seus territoris. Projectes com iCity treballen en aquesta línia i han permès proposar una aproximació metodològica per fomentar noves relacions entre els actors públics i els privats per a la cocreació de serveis a partir dels complexos i necessaris processos d’obertura de recursos públics, de dades o de sistemes d’informació. Per començar, cal identificar les barreres i les motivacions per col·laborar, i a partir d’aquí teixir relacions, proposar espais i reptes compartits per fer coses plegats o, dit d’una altra manera, codissenyar, cocrear i coproduir solucions a reptes compartits.

Si les ciutats volen impulsar la implicació ciutadana, necessitem un marc de relacions amb regles clares i justes, així com objectius tant a curt com a llarg termini. Per sort, el Citilab no està sol en aquest procés. Coexisteix amb organitzacions fonamentades en la xarxa i la cultura digital com els hack labs, els media labs, els fab labs, i una proliferació de labs i projectes que transformaran les organitzacions empresarials, culturals, de la recerca o de l’administració nascudes segons el model industrial. Amb tots ells, al Citilab volem fomentar ciutadans que, més enllà de ser clients, usuaris o sensors que produeixin dades, participin plenament en els processos d’innovació.

Referències
1 – Astrid Lubsen, Citilab little handbook on people-centered design. Citilab-Cornellà, 2010.

Laia Sánchez

Responsable del Social Media Lab (Cornellà)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *