© Pere Virgili
Mercedes Ballcels

“Qui ha dit que les enginyeries no atreuen les noies?”. L’enginyera Mercedes Balcells, pionera de la biomecànica i investigadora d’elit al Massachusetts Institute of Technology (MIT), es fa aquesta pregunta i s’assenyala a si mateixa, perquè ella és la prova que qui ho diu s’equivoca.

Balcells ja destacava juntament amb un grapat de joves enginyeres a l’Institut Químic de Sarrià (IQS). Una altra d’aquestes promeses de la seva promoció i ella mateixa es van quedar embarassades al mateix temps, però el nadó de la seva companya va néixer sense una orella. Per això van fundar Regenear (un joc de paraules entre “regenerar” i “ear”, orella en anglès).

Regenear és una start-up concebuda per comercialitzar prototips biomecànics i de teixits i òrgans humans que l’enginyera Balcells i el seu equip perfeccionen ara entre el MIT i l’IQS, entre Boston i Barcelona. Es tracta d’un pont biotecnològic que promet, ja que també és l’eix sobre el qual gravita el conveni amb el MIT perquè joves investigadors del país intercanviïn empreses i experiències amb els millors científics del prestigiós centre de recerca de Massachusetts.

Va ser la mateixa Balcells qui va convèncer els directius del MIT perquè apostessin per Barcelona en els seus projectes d’expansió: “Vaig haver d’enfrontar-me als grans tòpics de la migdiada i la festa espanyola”, explica. I va aconseguir superar-los gràcies als seus dots dialèctics, però també perquè, abans, s’havia guanyat la confiança de les autoritats acadèmiques de Massachusetts amb un doctorat a Alemanya (“va ser l’oportunitat per aprendre alemany”) i un viatge llampec a Boston amb els últims euros que li quedaven de la beca Fulbright de “la Caixa”.

“Al MIT hi havia els herois de la biomecànica, l’especialitat que em fascinava, de manera que vaig agafar un avió  i em vaig plantar a Boston. Vaig anar trucant a les portes dels despatxos sense cita prèvia ni secretàries pel mig. Simplement, quan trucava sortien els millors enginyers del món; els deia qui era i quedàvem per a un altre dia. Al final vaig quedar totalment fascinada per la seva feina. Vaig allargar la visita fins a aconseguir una cita amb el degà… I ara sóc un d’ells, una investigadora de plantilla.”

Funcionària? “No! Al MIT no saben què és això: cada any et revisen el rendiment i els plans, i si els interessen, et renoven, i si no, no reps la carta del provost i llavors ja saps que has de començar a buscar una altra feina. Però això no em preocupa, perquè no tinc cap mena d’intenció de deixar de seguir treballant al màxim amb els millors.”