Quant a Marga Pont

Coordinadora editorial de Barcelona Metròpolis

L’època daurada de l’espectacle més gran del món

La història del circ a Barcelona. 
Del segle XVIII a l’any 1979

Autor: Ramon Bech i Batllet
Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 2015

L’Ajuntament i Viena Edicions publiquen la història sobre l’època daurada del circ a Barcelona en els segles XIX i XX, un treball de Ramon Bech, estudiós del circ i cofundador de la Circus Arts Foundation.

La paraula circ la veig lligada a la infància i a l’arribada, pels volts de Nadal, dels circs més o menys grans que cada any s’anunciaven com “l’espectacle més gran del món” i que encara avui visiten la ciutat. Si em pregunten quan va arribar el circ per primer cop a Barcelona, abans de llegir aquest llibre no ho hauria pogut respondre. L’autor, Ramon Bech (Figueres, 1967), en descobreix els antecedents més llunyans en les companyies de volatins o equilibristes que van actuar al Teatre de la Santa Creu el 12 de febrer de 1722.

Barcelona va ser una gran capital del circ durant els segles XIX i XX. Va viure l’època daurada d’aquest espectacle gràcies als nombrosos establiments ambulants que la visitaven i a la construcció d’espais fixos per gaudir d’aquesta art escènica. Ramon Bech en fa un inventari, tant dels primers com dels segons, i dedica la part central del llibre als tres edificis emblemàtics situats tots al centre de la ciutat: el Circo Ecuestre Barcelonés de la plaça de Catalunya (1879-1895), el Circo Ecuestre del Tívoli (1897-1907) del carrer de Casp i el Teatre Circ Olympia de la ronda de Sant Pau (1924-1947). Altres espais emblemàtics que també recull van ser les places de toros de les Arenes, el Torín (a la Barceloneta) i la Monumental. I també hi va haver circs al Paral·lel i en una esplanada al darrere de la Sagrada Família.

Més de dues-centes fotos i plànols inèdits de circs, els programes de mà o retrats dels empresaris i els artistes ens transporten a un temps i uns espais ja desapareguts. Els materials procedeixen en gran part de l’arxiu de la Circus Arts Foundation, entitat amb seu a Figueres cofundada per Ramon Bech i Genís Matabosch. En el seu fons destaquen els vuit mil negatius i les llibretes amb apunts del fotògraf i historiador Josep Vinyes, un llegat que Bech ha trobat indispensable per elaborar aquest treball. També ha estat cabdal la recuperació dels pocs –i poc reconeguts– cronistes circenses de Barcelona: Jordi Elias, Sebastià Gasch, Joan Tomàs i el ja esmentat Josep Vinyes.

I és que fins ara no existia cap història del circ a Barcelona, més enllà d’El circo en la vida barcelonesa de 1947, un petit llibre d’Antoni Rué Dalmau que també ha estat un punt de partida en l’estudi de Bech. Per reconstruir la història del circ i arribar a tenir aquesta crònica local fins ara única, l’autor hi ha dedicat més de set anys d’estudi.

El resultat és un treball exhaustiu que alterna de forma amena el material visual amb els textos propis o els procedents de les cròniques de l’època, i on, a més de la història sobre la construcció dels circs, hi trobem curiositats. Un fet sorprenent és que el Teatre del Liceu va presentar, en els seus inicis, espectacles de funàmbuls, o que el llegendari espectacle de Buffalo Bill es va instal·lar el 1889 entre els carrers d’Aribau i de Muntaner. O la curiositat i el rebuig a parts iguals que recullen alguns articles sobre una trapezista anomenada Bella Geraldine, que desfermava passions entre el públic masculí i l’enveja de moltes dones.

Tot amb la finalitat de retre homenatge i documentar de la manera més acurada possible des dels primers espectacles d’equilibristes a la Barceloneta i al Teatre de la Santa Creu, passant pels números de circ en altres gèneres escènics, com el teatre i el music-hall, que van aparèixer al final del segle XIX i al principi del XX, fins a arribar als anys setanta del segle XX, en què Barcelona va ser la primera seu del Festival Mundial del Circ al Palau d’Esports, entès com una competició entre companyies.

Catalans “retratats”

  • Catalans. Retrats
  • Autor: Antoni Bernad
  • Ajuntament de Barcelona
  • Barcelona, 2015
  • 224 pàgines

Ens captivarà ser partícips del punt de vista subjectiu d’Antoni Bernad, que ens fa veure des d’un angle inesperat persones reconegudes.

L’obra és un recull de la feina del fotògraf Antoni Bernad, que durant més de tres dècades ha copsat amb la seva càmera personatges de tots els àmbits de la societat catalana. Aquesta és una tria personal que el mateix Bernad ha fet amb un criteri estètic per recollir el que ell mateix considera el millor de la seva feina com a retratista.

Després d’una cerca exhaustiva en els seus arxius, Antoni Bernad ha fet una selecció de retrats de persones conegudes i anònimes guiada estrictament pel criteri estètic, com ell mateix remarca en el pròleg. Ens trobem, així, davant d’un llibre d’autor. Un llibre heterogeni amb personatges diferents, contraposats i de vegades irrecognoscibles per la interpretació que en fa Bernad. Com apunta Enric Vila en la introducció, “en aquest volum hi trobaran una síntesi d’un temps i d’un país. Catalans famosos amb una presència grisa i catalans anònims amb una força electritzant”.

Entre els protagonistes hi ha escriptors com Josep Pla o Mercè Rodoreda, artistes i models com Núria Espert o Teresa Gimpera, arquitectes i dissenyadors com Federico Correa o Antoni Miró. Pot sorprendre el que prometen els retrats d’uns joves Pasqual Maragall, Pep Guardiola, Isabel-Clara Simó, Raimon, Juanjo Puigcorbé, Tàpies o Vicky Peña. I ens podem descobrir fent un viatge per la història del país des de Tarradellas fins a Mas, des de Narcís Serra fins a Xavier Trias, a qui Bernad (re)presenta en un retrat personal en relació amb les noves tecnologies.

Descobrir l’essència del model

I és que el valor del treball de Bernad va més enllà del moment en què es va captar el retrat. Destaca, d’una banda, la seva visió artística de la fotografia i, de l’altra, la capacitat per descobrir el que amaga cada persona darrere la seva imatge pública. Una de les sorpreses d’aquesta tria personal és trobar barrejades les imatges des del 1984 fins a l’actualitat i adonar-nos que les diferents èpoques flueixen i contrasten menys del que caldria esperar.

Bernad és considerat un dels primers fotògrafs que es van atrevir a investigar per un camí nou. Va passar d’una fotografia descriptiva i neutra, que li demanava el món de la moda, a una fotografia expressiva que intenta copsar l’essència del model. Es converteix, així, en un retratista reconegut, la feina del qual es considera obra artística, i així ho demostra el fet que es trobi present en diversos museus, des del MNAC i el Macba de Barcelona fins al Reina Sofía de Madrid.

Bernad converteix en art el que és l’essència de la fotografia: la llum i les ombres. Mostrar i ocultar, encendre les parts de les cares que es deixen mostrar i destapar el que volen ocultar els retratats. Té l’habilitat d’atrapar alguns models amb la guàrdia baixa, i d’enxampar els que es mantenen a la defensiva, que queden ben “retratats”.

Davant d’un fotògraf, el nostre jo secret s’espanta. I Antoni Bernad sem-bla tenir una traça especial per caçar aquest jo que no es vol mostrar, l’ombra que hi ha darrere de cada personalitat i que, com diria Jung, ens completa si ens hi reconciliem.

Ens captivarà, en definitiva, ser partícips del punt de vista subjectiu d’Antoni Bernad, que ens fa veure des d’un angle inesperat persones reconegudes. I qui sap si en algun dels rostres ens hi trobarem reflectits nosaltres mateixos.