Il·lustracions: Manel Andreu
El debat sobre la gran novel·la de Barcelona ha estat viciat per una rivalitat absurda. Avui no interessa tant decidir en quin idioma s’han escrit les millors novel·les, com donar fe de la influència mútua. Aquest dossier descobreix que Ruiz Zafón llegeix Narcís Oller i Rodoreda; que Montero Glez admira Vallmitjana i Sagarra; que Nada, de Laforet, es pot llegir en paral·lel a La Plaça del Diamant, de Rodoreda, o Jo confesso, de Cabré; i que les Barcelones de Marsé i Mendoza són tan vives en l’imaginari col·lectiu com la real.
- Guerra i postguerra: la visió de Joan Sales Ignacio Martínez de Pisón
- Dues peces del mosaic Najat El Hachmi
- De ‘Jo confesso’ a ‘Nada’ Cristina Cerezales Laforet
- El passaport Marsé Jordi Puntí
- El desencís segons Eduardo Mendoza Javier Pérez Andújar
- Ruiz Zafón i el cànon literari barceloní Sergi Doria
- De Cervantes a Sagarra, i més Montero Glez