Barcelona Metròpolis arriba al número 100 després de trenta anys de publicació gairebé ininterrompuda. Al llarg de tres dècades ha tingut la vocació d’explicar la ciutat als barcelonins i al món. Ha estat també un espai per debatre i compartir a un ritme trimestral els reptes i els canvis que afronta una ciutat en constant transformació.
La revista va néixer de la voluntat de l’alcalde Pasqual Maragall de dotar Barcelona d’una eina d’expressió que la projectés com una gran metròpolis de la Mediterrània en plena etapa d’acceleració olímpica. Dirigida durant vint anys per Joan-Anton Benach, la revista es va concebre amb un caràcter marcadament cultural i incloïa un quadern central que abordava temes en profunditat.
Nascuda amb el nom de Barcelona. Metròpolis Mediterrània, ha estat sempre una publicació trilingüe, en català, castellà i anglès, i ha esdevingut una font d’informació per a estudiosos i biògrafs de la ciutat. Com recorda en l’entrevista que obre aquest número Joan-Anton Benach, director fundador de la revista, el crític australià Robert Hughes es va documentar profusament en aquestes pàgines per escriure el seu llibre Barcelona, obra monumental que va contribuir a explicar la ciutat al món des de l’art i la literatura.
Amb el transcurs del temps, la publicació va anar evolucionant i es va passar a dir Barcelona Metròpolis. Dirigida per Manuel Cruz entre 2008 i 2011 i per Bernat Puigtobella a partir del 2012, ha anat eixamplant el seu espectre d’interessos fins a convertir-se en una revista oberta a totes les qüestions que marquen dia a dia la transformació urbana i social de Barcelona. Igual que Pasqual Maragall, els seus successors al capdavant de l’Alcaldia –Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau– s’han mostrat plenament respectuosos amb la independència de criteri dels directors, que han compartit la missió de provocar un discurs crític.
Ara més que mai, el sentit i la virtut d’una revista com aquesta consisteixen a parar atenció al que fa la gent de Barcelona per explicar-se i adaptar-se als nous temps. No es tracta tant de proposar un relat institucional com de promoure el debat sobre els reptes que es plantegen, parar l’orella a persones i comunitats que mouen i fan progressar la ciutat amb voluntat transformadora, i donar veu a experts de tots els àmbits perquè s’expressin amb llibertat i contribueixin a dibuixar els dilemes i les cruïlles.
La nostra ciutat ha tingut sempre una veta narcisista i autocomplaent, que ha fet de contrapès de les tendències més derrotistes i rondinaires. Per raons òbvies, l’Ajuntament s’ha decantat sempre més per l’afirmació positiva de la seva acció de govern, però necessita també vàlvules com aquesta que li permetin obviar consignes i obrir-se a la ciutadania amb una actitud d’escolta. A partir d’ara la revista ampliarà continguts, però serà només bilingüe (la versió anglesa es reserva per al web).
Barcelona Metròpolis es postula com una publicació abocada a la ciutat i la seva àrea metropolitana, compromesa amb els valors que sempre ens han distingit i amb els reptes que afrontem en el futur més pròxim, com la pau, la igualtat, la transparència, la sostenibilitat i l’obligada convivència entre diferents ideologies i maneres d’assumir l’experiència urbana.
Per molts anys.