Exposició 'Dansar la fuga. Memòries dissidents des dels Andes'
Horaris
| Dies | Hores | Preus | ||
|---|---|---|---|---|
|
De dilluns a divendres |
de 10.00 h a 14.00 h i
de 15.30 h a 20.30 h |
Entrada Gratuïta |
||
|
2n dissabte del mes |
de 10.00 h a 14.00 h i
de 15.00 h a 20.00 h |
Centre LGTBI de Barcelona
- Adreça:
- Carrer del Comte Borrell, 22
- Districte:
- Eixample
- Barri:
- Sant Antoni
- Població:
- Barcelona
El folklore andí ha estat, històricament, un camp de tensions: tradició viva i, a la vegada, un terreny de control colonial, patriarcal i nacionalista. No obstant, també constitueix un espai de fuga, on les dissidències sexuals, afectives i de gènere han inscrit els seus gestos, cossos i memòries.
Aquesta exposició ens convida a mirar el folklore no com una tradició estàtica, sinó com un camp viu de transformació, memòria i rebel·lia.
El folklore andí no és, tan sols, una expressió estètica o una tradició estàtica. És també un camp on s'han lliurat batalles simbòliques per disciplinar els cossos, els desitjos i les memòries. Aquesta exposició revela com les dissidències sexuals, afectives i de gènere (travestis, marikes, machonas, morenas, identitats no noramtives) han habitat l'espai festiu, ritualístic i popular des de temps prehispànics fins avui dia.
A través de huacos eròtics, vestits, fotografies, arxius festius i pràctiques artístiques contemporànies, es revelen formes d'existir que van escapar de l'ordre colonial, religiós i patriarcal. La festa, el carnestoltes, els ritus i la dansa apareixen com actes d'insurgència, on allò queer i allò andí no són oposats, sinó que parteixen d'una mateixa herència de lluita i resistència.
Des dels carrers de l'altiplà fins als marges de les grans ciutats europees, les comunitats andines han sostingut i reimaginat aquestes tradicions com a marques identitàries, espirituals i polítiques. En els barris perifèrics, en festes comunitàries o intervencions artístiques, el folklore es converteix en arxiu viu de la diàspora: un espai on el dol, l'alegria, el desarrelament i el desig s'entrecreuen en noves formes d'habitar la nostàlgia.
Aquesta exposició proposa una lectura crítica del folklore com a memòria encarnada, com a resistència des de l'alegria, com a gest polític sostingut pel cos col·lectiu, també fora del seu territori d'origen, allà on la migració i la dissidència segueixen ballant contra l'oblit.
A càrrec de Transoceànicas, una associació que defensa els drets culturals de comunitats en risc d'exclusió i promou la transformació social des de l'art i la cultura.
Aquesta activitat s'emmarca en el nou cicle de programació del Centre LGTBI de Barcelona 'Pipazos' y jaranas. Folklore queer i cultures desviades' que s'estendrà fins al 30 de gener.