Com s'organitza un festival entre veïns? El BAM Cultura Viva des de dins

NOTÍCIES
Fotografia BAM Cultura Viva 2020

Organitzar un festival com el BAM Cultura Viva des de l'horitzontalitat per a aconseguir que el públic el gaudeixi sense saltar-se ni una sola mesura de seguretat no és una tasca fàcil i requereix molta valentia. És la que ha reunit tot el teixit associatiu que fa mesos que prepara des del Plenari del BAM una festa de tres dies al voltant de la música.

Xavi Urbano coordina la producció del festival des de la cooperativa Quesoni, encarregada de la sonorització i la infraestructura de l'escenari. El que en els tres anys de recorregut havia estat un esdeveniment d'un dia, enguany s'ha esponjat en tres: "pensàvem que, ja que es muntava aquesta infraestructura, podia valer per a aprofitar millor els recursos públics i donar més espai a les bandes". En comptes de triar què veure i què perdre's, es pot descobrir a diversos grups.

La pandèmia ha posat a la cultura en escac i Urbano valora que l'espai de llibertat que ha suposat el BAM Cultura Viva ha de ser cuidat per tots, des de l'organització, el públic i els artistes. "Creiem en l'autoresponsabilitat perquè la manera de construir està feta per voluntaris i per a tots és important que el festival segueixi endavant", explica.

En el procés s'ha anat buscant la fórmula perquè generar un esdeveniment com aquest sigui còmode per al públic, però també per als organitzadors. Amb tota l'energia que es posa en un festival així, és important que els qui treballen en ell no hagin de convertir-se en policies. Amb un aforament més reduït i les activitats separades per horaris, és més fàcil supervisar la celebració.

Aquest és el primer any per a Ana Acosta, que ha participat de la Comissió de Programació per a promoure la música afrollatina. "Ha estat un treball de curadoria que revisa i qüestiona tots els termes", detalla. Enguany ha estat especialment difícil perquè quan van obrir la convocatòria, la paraula coronavirus no estava en el nostre llenguatge del dia a dia. "En cada reunió hi havia noves notícies i era estrany debatre per Jitsi", reconeix, encara que el festival ha superat les seves expectatives i ha tingut molt bona rebuda en la seva opinió.

Més enllà de la pandèmia, el BAM Cultura Viva fa anys que ha canviant el paradigma de la producció d'un festival. No és l'organització executiva d'un esdeveniment habitual. És un repte comunitari amb una filosofia que s'aplica també als proveïdors. No hi ha una gran cervesa patrocinadora, les begudes vénen de l'economia social i d'empreses de proximitat. "No intentem només transmetre un lema, per a nosaltres és tan important el procés com el resultat", resumeix Urbano.

Si el festival va acabar el diumenge 27 a les deu de la nit, la primera assemblea en línia per a analitzar-lo i ultimar els detalls de la Jornada BAM Cultura Viva 2020 del 17 d'octubre, va tenir lloc només dos dies més tard. I malgrat els molts temes a tractar i que hi havia més d'una desena d'assistents, tot va fluir amb el ritme que se li pot demanar a Internet. Allí es van traçar les línies de l'organització de cara al pròxim esdeveniment i a l'any que ve. La reserva d'entrades està entre les novetats que hauran de millorar si la pandèmia continua sent el pa de cada dia el setembre de 2021. Es posarà en marxa un formulari per a conèixer l'opinió de totes les persones que han organitzat aquest BAM Cultura Viva i així analitzar millor el que pot canviar en el futur.

La trobada del 17 d'octubre sota el lema "Comunitzar la música", és un intercanvi de coneixement i propostes sobre el BAM Cultura Viva que surtin del mercat més convencional. Durant tot el dia, es parlarà de maneres de fer música, interpretar-la, compondre-la i gravar-la, però també de com muntar concerts, de com escoltar la música i com gaudir-la de manera col·lectiva.

Se celebrarà també en exteriors i com explicava Jordi Oliveres, membre d'Indigestió i també del Plenari del BAM, "la voluntat és esgotar la capacitat d'aforament". Si en la convocatòria de març s'havien apuntat 40 persones, ara són 26 i poden arribar fins a 50. Estan buscant la manera de poder incloure en les propostes que surtin de la jornada a totes les persones que no puguin assistir per quedar-se sense lloc.

"La covid ha fotut moltes coses, però en la cultura hi ha molts temes dels quals és més necessari que mai continuar parlant", indica Edi Pou. Per descomptat, ells no han deixat de fer-ho.

Esperanza Escribano.