Són aquelles cadiretes d’escola que van poblar la nostra infància un tron per recordar? Les va carregar el diable amb veritats que no han de ser qüestionades perquè són veritats inqüestionables? L’escola ens ha de fer més grans, més lliures, més savis?

José y sus Hermanas busca preguntes, més que respostes, en un espectacle que vol allò que l’escola moltes vegades ni intenta: fer-nos qüestionar la nostra societat; en aquest cas, el seu sistema educatiu, que no deixa de ser el pal de paller per construir-nos i dibuixar-nos. A partir d’anècdotes, d’històries, de vivències, de trossets de vida de cada un dels integrants de la companyia, Arma de construcción masiva prova de fer un dibuix en el qual no tenen per què encaixar totes les peces, perquè José y sus Hermanas no busquen, com sempre ens han demanat els professors, la perfecció de la còpia sinó la imperfecció d’allò que és autèntic. No deixen que cap uniforme els converteixi en un tot, sinó que aposten per la nuesa que ens fa diferents unes persones de les altres.

Arma de construcción masiva és el segon espectacle d’aquesta jove companyia, un muntatge que ha arribat un any després del primer, Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, que va ser un èxit i que es va poder veure al cinquè circuit del Barcelona Districte Cultural. De nou creat a partir d’improvisacions i d’una feina col·lectiva sota la direcció de Sílvia Ferrando, Arma de construcción massiva manté una clara vinculació ètica i estètica: voluntat crítica, dramatúrgia fragmentada, ús de vídeos i de músiques en directe i tones d’energia sobre l’escenari. Només canvia que, si en el primer el retrat el feien des d’un nosaltres, aquest segon es construeix des del jo. Potser com a reacció a la voluntat uniformitzadora d’aquelles cadiretes d’escola que ens volen a tots iguals, a tots quiets, a tots callats...

LA CRÍTICA HA ESCRIT:

“Este montaje es un arma, de aquellas que si se sabe utilizar puede destruir muchas consciencias y ayudar a otras a despertar de un largo sueño. Un constante disparo de preguntas que cuestionan hasta al espectador más aletargado.” (BUTAQUES I SOMNIS )

“El grupo mira hacia adentro, hacia sí mismos, se sitúa en el centro de la narración y, a través de su particularidad, intenta dar sentido al aquí y ahora, a toda una generación que, de forma similar a la mía, pero también muy distinta, se han sentido estafados por las promesas de sus padres y del mundo en general.” (SOMNIS DE TEATRE)

“L’arma és la pregunta, la fragilitat legítima, la intimitat el mur abatut i la sexualitat, lliure. Desimboltura per ensenyar la part familiar que tant ens construeix com a persones. I una advertència des de l’inici: això és teatre, el joc perpetu de veritat i mentida.” (Teresa Ferré, NACIÓ DIGITAL)

“El concepte general de la proposta és molt atractiu tant pel suggestiu espai escènic com per les aportacions no textuals de moviments i cançons així com l’excel·lent actitud dels actors i actrius, ben conduïts per Sílvia Ferrando.” (SANTIAGO FONTDEVILA, TIMEOUT)

FITXA ARTÍSTICA

Creació col·lectiva de José y sus hermanas. Dramatúrgia i direcció de Sílvia Ferrando. Intèrprets: Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Glòria Ribera, Gemma Polo i Carolina Manero. Il·luminació i espai de Cube.bz. Una coproducció de Festival TNT - Terrassa Noves Tendències i José y sus hermanas.