Toquen, pessiguen i bufen qualsevol objecte susceptible de ser bufat, pessigat o tocat. Des de rodes de bicicleta a cafeteres, des de les potes d’una cadira a una mànega d’aigua o unes bales de jugar. I és que aquests músics, potser excèntrics, potser visionaris, agosarats segur, defensen que qualsevol objecte que pugui ser bufat, pessigat o tocat és capaç de fer, no soroll, sinó música i no una música qualsevol, sinó bona música, molt bona. La seva teoria? Que la música va arribar abans que els instruments i que, quan no hi havia instruments, qualsevol cosa servia per fer música, una música amb sonoritats que les cotilles ens han fet oblidar, amb possibilitats que les regles ens han fet abandonar. Una música més espontània, que és la que ells volen recuperar i passejar.

L’Orquestra Reusònica ha fet del reciclatge el pal de paller de la seva filosofia; de l’ecologia, la seva divisa als escenaris, i de la música, de la bona música, l’eix sobre el qual pivota la seva trinitat reusònica. “Potser és una excentricitat musical, però, si aquests objectes no fessin bona música, no els faríem servir perquè no seria divertit”, explica aquest trio que, si han de definir-se, parlen de música ecològica, vulgui dir aquesta etiqueta el que vulgui dir i que ni ells mateixos ho acaben de saber.

FITXA ARTÍSTICA

Intèrprets: Rocco Papìa (guitarra de 7 cordes, cordes y percusions "ReuSónicas", veu).  Xavi Lozano (vents "ReuSónicos" i tradicionals, veu). Antonio Sánchez Barranco (percusions "ReuSónicas" i tradicionals, veu).