Apropem la cultura als barris. Propostes de cinema, música en directe, circ, teatre, dansa, art i pensament. Entrada gratuïta
Tots els resultats
Joe Strummer:The Future is Unwritten
Joe Strummer no es deia Joe Strummer, fet que sembla evident si ens parem a pensar que strummer vol dir res semblant a puntejador... de guitarra, és clar.
L'home orquestra. L'aventura dels músics catalans a Amèrica
Quan Frank Sinatra va enregistrar Strangers in the night, ell l'acompanyava. Quan Nat King Cole interpretava els seus boleros a l'Havana, ell també hi era. I també el trobem quan cantaven Edith Piaf i Maurice Chevalier al Cabaret Sans Souci. I apareix en alguna pel·lícula amb Marilyn Monroe. I va compartir orquestra amb Bebo Valdés.
"Michel simbolitza el combat de l'ésser humà, que consisteix a millorar la seva situació de partida i viure la seva vida plenament, aprofitant-la al màxim." Michel és Michel Petrucciani, un compositor i músic francès que es va saber batre amb els més grans pianistes del jazz malgrat la seva malaltia –osteogènesi imperfecta, també coneguda com la malaltia dels ossos de vidre–, que el va condemna
No són bones cantants. Ni tampoc saben ballar gaire bé. No són guapes. No són perfectes. Però són “Idols” per a milers d'homes japonesos que es deixen el sou –i quasi la vida– per convertir-se en els seus fans més incondicionals.
Enrique Morente i Lagartija Nick van fer a Omega una exaltació del sentiment, amb guitarra flamenca o distorsionada, amb les lletres de Leonard Cohen o amb les de Federico García Lorca. Sentiment amb majúscules, del que neix per trencar barreres, malgrat que en el seu moment (el disc es va publicar el 1996) no ho va acabar d’aconseguir.
Descobrir el món, identificar els sentiments: els teus i els de qui t’envolten… La vida dels més petits és plena de troballes que moltes vegades no ens poden explicar ni explicar-se a si mateixos.
Voleu que us expliquem un conte? Un conte que potser pensàveu que coneixíeu? Un conte amb un final molt diferent del que sempre us havien explicat? Un conte en vers i pervers? Un conte de Roald Dahl?
El Nadal del senyor Branquilló i l'escombra voladora
Imagineu que sou un senyor Branquilló i que viviu en un gran roure amb la dona i els fills, també branquillons només que més petits. Imagineu que un dia sortiu a córrer per allò que un branquilló ha d'estar primet primet, i que al mig del parc us topeu amb un gos amb ganes de jugar. Ai, senyor, que malament que pinta la cosa!
No és Cap d'Any, però fem com si ho fos. I això no és el reservat d'un hotel de luxe des del qual s'ensuma la sal de les onades del mar, però tanquem els ulls i pensem que és allà on som i que l'olor de salnitre ens omple els pulmons. Sona un vals... serà el Danubi Blau? I un altre vals. I, després, un altre; i un altre.
Arribes a la festa, et prens una cervesa i el noi que balla al teu costat comença a explicar la seva història. Un malson de tortures, de vexacions, de mentides... El malson de la seva vida en una Barcelona que, com totes les grans ciutats, presumeix de focs d’artifici però amaga ombres que de tant en tant enfosqueixen el seu sky line.