Laika és un d’aquells espectacles de premi que et faria perdre qualsevol travessa. Ha atresorat sis guardons en només un any. Més els que han de venir encara. I ho ha fet gràcies a un animal, a un gos, més concretament a la gossa que va encetar la cursa espacial durant la Guerra Freda: ella va ser el primer ésser viu en orbitar al voltant de la Terra, però va ser també el primer ésser viu que va morir per satisfer les ànsies de poder i glòria d’uns homes a qui la vida d’un gos no els importava gens ni mica. La Laika és la protagonista d’aquest espectacle dels Xirriquiteula que ha dirigit l’Enric Ases i que ens expliquen dos dels seus creadors, Iolanda Llansó i Daniel Carreras.

-Per què feu protagonista a un gos, la Laika?
Perquè la seva vida ens va semblar molt novel·lable. És la història d'una història! I, a més, perquè els nens tenen molta empatia amb els animals.

-Voleu parlar de la cursa espacial?, del maltractament dels animals?, de la Guerra Freda? o de tot una mica?
De tot una mica, però sobretot de l'abús de poder.

-Com treballeu la combinació de llenguatges: titelles, ombres, actors...?
Volíem fer un espectacle molt visual i amb molt poca paraula, com ja hem fet amb espectacles anteriors, perquè ens obre als mercats internacionals i els espectacles tenen una vida més llarga. Llavors, per fer entenedora la història has de jugar amb diferents tècniques. La gran aposta en aquest espectacle ha estat utilitzar els retroprojectors, ja que donen la possibilitat de fer projeccions en directe i la seva limitació ajuda a donar una plàstica d'acord amb l'època de la història que expliquem. També ens agrada la idea que tot el que passa a l'escenari està cuinat al moment, creiem que és important per els nens, que estant tan acostumats a les pantalles i tecnologies vàries, vegin que manualment es poden construir aventures èpiques.

-Creieu que el futur està en la hibridació de llenguatges?
-Almenys ara aquesta és la tendència, qui sap si en el futur ens cansarem de tanta interacció i es començarà a fer espectacles més "puristes" d'una sola tècnica!

-Quin va ser el punt de partida per definir l'estètica de l'espectacle?
-Ens encantava l'estètica de l'època pròpia en què van succeir els fets, la Rússia dels anys 50 i 60. El cartellisme, la grafia, els aparells mecànics, la vestimenta pobra del poble i els uniformes militars. Tot plegat ja ens va donar la paleta de colors i sabors que havia de tenir l'espectacle.

-Els vostres espectacles s'allunyen molt del típic espectacle per a nens... creieu que en els últims anys s'està revolucionant el món dels espectacles familiars?
-Sempre -i encara avui- hi ha hagut prejudicis respecte al teatre infantil. En els darrers anys són moltes les companyies que anem demostrant que es pot parlar de tot i fer servir gran varietat de recursos formals.

-Heu guanyat premis importants, el BBVA, són molt importants per a companyies que treballeu per a un públic familiar?
-No és habitual que un espectacle, en el seu primer any, acumuli ja 6 premis. El darrer, el Premi de Teatre BBVA, ha estat el més sorprenent de tots perquè no fa distincions ni categories en funció del públic a qui s'adrecen les obres valorades. Tots aquests reconeixements et donen molta confiança i satisfacció personal. I a més t'aporten notorietat, certa presència en els mitjans de comunicació i una credibilitat que facilita les contractacions i l'entrada en els circuits. Així i tot, darrere de cada data i funció hi ha molta feina per part de l'equip d'oficina, que, tot i els premis, ha de treballar intensament perquè l'espectacle giri.