Diu que li agrada saber que la gent desconnecta quan escolta una de les seves cançons. Diu que sap que els seus ritmes són lents i les seves lletres, rares. Diu que la seva música és vaporosa i hipnòtica. Però es nega a què ningú li posi l'etiqueta de cantautor. Ell és Ferran Palau. El seu disc és Blanc. I la seva música és Pop Metafísic

-Dius que fas Pop Metafísic, com és?
- Aquesta és bona! Crec que ni en Joan Pons ni jo ho tenim gaire clar encara. Seguirem investigant!

-La definició de músiques sensible, t'agrada?, t'hi trobes bé?
-Tot em sembla bé menys que em diguin cantautor. I si pel fet de tocar amb una banda et diuen bandautor, llavors ja vomito! Faig Pop Metafísic.

-Defineixes la teva música com "ingràvida, vaporosa, borrosa, hipnòtica..." Però, quina és la seva voluntat, fer-nos pensar, viatjar?, oblidar?
-No faig música sota cap premissa concreta. Em surt així de forma natural però em satisfà saber que la gent desconnecta quan escolta les meves cançons. Sóc conscient que els meus ritmes són lents i les meves lletres rares... crec que la meva música defineix bastant el moment en el qual m'hi trobo.

-Per què Blanc és tan breu? Per allò de què 'en el bot petit...'?
-És tan important el que hi poses com el que no hi poses. No sé si falta res en el meu disc, però sé que no hi sobra res de res. Mitja hora em sembla la durada perfecta per a un disc. Si una cançó no m'acaba de fer el pes, la segueixo treballant per al següent disc; i, si amb els mesos segueix sense molar, doncs a les escombraries!

-Mantens la col·laboració amb Joan Pons, que creus que aporta a la teva música?
-És una qüestió d'amistat i de feeling total. Estar junts fa que fem millors cançons. El mateix em passa amb el Jordi Matas, el meu productor, o amb la meva esposa Louise Sansom. Són gent que m'inspiren i em fan feliç.

-Com ha anat canviant la teva manera de fer cançons des del teu primer disc en solitari?
-Ha anat bé! Crec que en l'essència no he canviat gens però sóc inquiet i escolto molta música. Estic al dia amb tot el que va sortint i sempre vull fer el que escolto encara que després no m'acabi de sortir res massa diferent. Crec que això fa que de manera subtil el so dels meus discos vagi mutant a poc a poc. Quan escolto algunes cançons que vaig fer fa 15 anys penso que les podria haver fet ara perfectament tot i que la producció la canviaria de dalt a baix.

-I, una curiositat, de veritat et van expulsar de l'Escola de Música?
-De veritat. Vaig repetir el primer curs unes 3 vegades a l'Escola de Música d'Esparreguera i, és clar, em van fotre al carrer dient, amb elegància, que potser la música no era per a mi. En concret la classe de guitarra se'm donava fatal i el meu profe no va poder-ne més. És que m'amagava al pati de l'escola per retardar les classes ni que fos un quart d'hora. Realment odiava estudiar música. Encara avui quan entro a una escola de música se'm remou tot.