Dir comediant és dir Marcel Tomàs. Així que no ho ha tingut difícil quan ha decidit fer un espectacle que rendeix homenatge a la seva professió. La de fer comèdia dalt de l’escenari. I ell la fa amb les armes que sempre ha fet servir: les del pallasso, les del mim, les de l’improvisador que no es perd detall d’allò que passa a la platea i ho sap incorporar ràpidament a l’espectacle, la de qui sap picar l’ullet al seu públic o ficar-se’l a la butxaca.

Qui és el comediant?
Un pillastre que surt a l'escenari. Un buscavides que sempre té la necessitat de tenir contacte amb el públic. És un seductor nat.

Quines són les seves armes?
Nosaltres sempre fem servir com a punt de partida la tècnica del clown, aquest personatge maldestre que lluita per fer riure i que sempre té entrebancs, però la portem a personatges actualitzats. És a dir: fem una deconstrucció del clown clàssic per actualitzar-lo als nostres dies.
M'agrada que els meus espectacles siguin un còctel de moltes coses: utilitzo la música, el gest, també introdueixo el treball amb objectes i sempre m'agrada acabar amb algun número de complicitat amb el públic i amb més d'improvisació. En aquest muntatge m'he inspirat en un número de ventrilòquia i, amb l'ajuda de dos voluntaris, muntem una escena improvisada i molt divertida.

De què s'ha d'estar fet per ser un bon comediant?
Per fer comèdia dalt de l'escenari cal ser molt generós i sortir sempre a l'escenari amb ganes de jugar i passar-s'ho bé. Cada funció és diferent, depens molt de la reacció del públic, és important escoltar-lo i reaccionar. Això fa que la meva feina sigui apassionat.

Com vau construir l'espectacle? Com va anar sorgint la història i fabricant-se els sketchs?
A base d'improvisacions primer que després s'han de treballar. Hi vaig posar una part de la meva experiència, anècdotes que he anat recollint al llarg de vint anys sobre els escenaris. Volia que aquest fos un espectacle obert i que em permetés jugar amb el públic. Tot plegat donant-li una certa coherència i teatralitat.
Sempre he pensat que El Comediant és com un concert de jazz amb una base i unes partitures que porten el ritme i et guien, que et diuen quin és el punt de partida i cap on vas; però després, com els músics, has de tenir la llibertat de poder improvisar, entrar, sortir...

Com integres mim, música, clown, poesia sobre l'escenari? Quant hi ha d'improvisació? Canvia l'espectacle en funció del públic?
Integrar diferents disciplines és part del meu ADN dalt de l'escenari. No m'imagino fer un espectacle centrat només en una disciplina. Quan interpreto faig servir tots els meus recursos, cos, veu, gest...
Fer un espectacle amb aquest aire de cabaret és el que em permet improvisar dalt l'escenari; hi ha alguns números que estan pensats per improvisar amb els voluntaris però d'altres són més espontanis. Quan fas humor has d'estar molt pendent d'allò que passa a platea i quan sorgeixen situacions inesperades m'agrada incorporar-les perquè això fa que l'espectacle sigui viu i autèntic.
L'espectacle és el mateix però segons com ho rep el públic en cada momentels seus matisos sóndiferents. I aquesta capacitat d'adaptació noméste la donen els anys d'experiència. També és cert que, de vegades, aquests canvis es noten des de dalt de l'escenari però l'espectador no hi troba la diferència.

Com definiries el teu sentit de l'humor?
Crec que el sentit de l'humor sempre és una mirada cap al món. M'agrada analitzar situacions i imaginar-me les amb desenllaços inversemblants, també observar personatges i treure'ls del seu hàbitat natural. Crec que l'humor és un aspecte essencial en aquesta vida, per mi és una necessitat per afrontar el dia a dia.

És un espectacle al servei del públic?
És un espectacle que des del minut zero busca la complicitat amb l'espectador. No és una història tancada, la reacció i el feedback amb el públic són fonamentals. Tot i tenir un fil conductor, en qualsevol moment em permeto el luxe de trencar la quarta paret i interactuar amb el públic, així que abans de la funció sempre hi ha un punt de no saber què passarà. El públic és el meu motor.