Barcelona Cultura

Febrer - Abril

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Tota l'escala del gris

15/02/2020
Teatre
La Pulpe Teatro emociona i entusiasma els espectadors de Vil·la Urània amb 'Negrata de merda'

La vida s'escriu en grisos. Mai res no és blanc ni és negre. Mai no és ni tot ni res. Sempre oscil·lem en una escala que de vegades ens apropa al blanc i altres al negre, que de vegades s'acosta a la llum i altres, a la foscor. I quatre dels personatges de Negrata de merda, l'obra de Denise Duncan que La Pulpe Teatro presenta pels escenaris del nostre circuit, passegen els seus discursos per tota la gradació de grisos i no només és així perquè ells vesteixin només amb tons de gris sobre un escenari blanc que contrasta sobre un fons negre.

Quatre dels cinc personatges de Negrata de merda (el cinquè és una periodista, mirada externa, però tampoc objectiva) integren les dues parelles que són l'eix de l'obra amb el seu enfrontament a causa dels seus fills: la filla d'un dels matrimonis ha insultat al fill de l'altra amb un  'negrata de merda'. I tots quatre, en la defensa de la seva criatura, ens ensenyen allò que tenen de millor i allò que tenen de pitjor com a persones que és, a la vegada, el que tenim de millor i de pitjor com a societat. I els seus arguments, escrits en escala de grisos, són a més llegits per un públic que també està dibuixat en aquest color. I és, precisament, la voluntat de l'obra que el públic en sigui conscient; que el públic, donant la raó a estones a un dels personatges a estones a un altre, trobant odiós de vegades el que un diu i només segons després entenent i compartint la seva postura, s'adoni que tots estem fets de contradiccions, que tots estem tocats pels prejudicis, que cap de nosaltres és lliure d'haver caigut en el pecat del racisme (ni en el del mascilsme ni en molts altres).

Així que quan, al final de la representació al CC Vil·la Urània, quan el col·loqui amb els actors ja s'estava acabant, una senyora del públic va admetre que veient l'obra s'havia adonat dels seus comportaments racistes, als intèrprets se'ls va plantar el somriure de satisfacció a la cara. I ja no hi va poder desaparèixer perquè una altra de les espectadores els va confessar que era la millor obra que mai havia vist. I ara ja, fos a negre.

Compartir