Roben, manlleven, agafen d'aquí i d'allà i fan seus ritmes vinguts del passat i del futur, d'aquest continent o d'un altre.

Juguen amb els ritmes i amb les melodies, s'inventen les lletres, de vegades per fer paròdies, d'altres per dir veritats embolcallades de frivolitat.

Juguen i jugant van construint un concert on la música i el riure caminen de la mà, com farien uns bons amics. Els Ual·la van demostrar al CC Joan Oliver que els concerts tenen moltes cares, que les cançons romàntiques potser no parlen d'amor i que un rap que se suposa ha de ser un megatrip d'ego -Soy sexy, n'és el seu títol- pot convertir-se en un cant a mostrar-nos com som més enllà de modes i maneres.Els Ual·la van oferir al CC Joan Oliver un concert i no l'espectacle Indigesta fama, que estava anunciat per al passat 18-O i va haver de ser posposat

a causa de la vaga general. Però en aquest concert han recuperat temes i personatges d'Indigesta (Modestamente, Pedorra Sunshine) i també ens han fet cinc cèntims d'altres títols que tenen en el seu repertori, han explicat anècdotes, han desenvolupat estranyes teories sobre els Beatles i altres temes, han promés (i no han acomplert) que parlarien poc perquè són d'aquells que han fet seva la màxima de less is more i han presentat temes tan personals i poètics com el que dediquen als migrants que cada dia moren al mar buscant un destí on poder ser feliços: "Mi cuerpo de agua no para de llorar, porque si somos iguales hay quien se muere en el mar"