"Quan érem més petits anàvem a berenar a casa del Tomàs i allà sonava una cançó amb un text de la Dharma que ens feia molta gràcia i que sovint ens la posaven", recorda Enric Petit el seu passat en comú amb Tomàs Cardús, el seu company a Circ Pistolet, una companyia d'acrobàcies, humor i poesia. "No és que tinguem enyorança de la infància però fa 30 anys que som amics i tenim molts bons records d'aquelles èpoques així que vàrem voler fer un homenatge al joc i al valor de l'amistat", explica l'Enric el punt de partida de Quan no tocàvem de peus a terra, que ha pres el seu nom d'aquella cançó de la Dharma. "Aquest grup ens recorda a la cultura popular i a les arrels de la terra, cosa que creiem important de remarcar en la nostra història".

-Vau créixer junts i tots dos vau arribar al circ... ¿què us hi va portar?
Des de ben petits ens coneixem de ser companys a la colla castellera Minyons de Terrassa, sempre hem sigut amants del risc i de les emocions fortes. Quan teníem 15 anys, tota la colla d'amics vam fer un curs d'iniciació a l'acrobàcia i sense ser conscients vam anar fent altres formacions relacionades amb el circ... I una cosa ha portat a l'altra fins avui en dia....

-Tots dos us heu format a França, ¿la manera francesa d'entendre el circ us ha influït en la feina de Circ Pistolet?
A França ens hem format sobretot en la part tècnica. Hem tingut mestres diferents i hem après tècniques diferents que, quan ens hem posat a treballar junts, les hem posat en comú i hem creat la nostra pròpia manera de fer circ. En canvi, en l'àmbit artístic ens hem influenciat de diferents cultures i diversos llocs sempre gaudint d'una tècnica forta i d'una manera d'entendre el circ com sinònim de divertit, espontani i sense pretensions.

-¿Com definiríeu el vostre estil de fer circ? ¿I com expliqueu el tipus d'acrobàcia que practiqueu?
La tècnica és la de mans a mans i la manera d'executar les acrobàcies recorda a la del circ tradicional; en canvi, la posada en escena és contemporània... som d'aquest segle.

- Simplicitat i poètica serien dues de les vostres senyes d'identitat? Quines més en diríeu?
Simplicitat, segur; en aquest muntatge només utilitzem cinc troncs de fusta, dos taulons i una corda. El que fem és bàsicament treballar amb els nostres cossos i aquests elements, És un espectacle senzill que parla d'una amistat i això és el que intentem que rebi el públic de manera clara i nítida. Tècnica i humor...