Barcelona

Han estat diversos els espais que han actuat com a jardins botànics i que s’han anat obrint a la ciutat. Així, tenim el primer jardí botànic d’Espanya obert a Sant Joan Despí el 1850 i el primer de Barcelona, a la Rambla, deu anys més tard. Altres espais que van complir aquesta funció són els que el marquès de la Ciutadilla va fer vora el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, els jardins de la Universitat i l’antic jardí botànic, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer en el punt on hi havia les antigues pedreres de la Foixarda a Montjuïc. Aquests jardins continuen oberts als ciutadans com a jardins històrics. L’actual Jardí Botànic, també situat a Montjuïc, es troba entre el castell i l’Estadi Olímpic Lluís Companys .

Alguns exemples de plantes i arbres que hi viuen no ens resulten estranys ni aliens perquè són espècies que podem trobar en molts jardins de Barcelona: l’arbre ampolla (Brachychiton populneus), l’eucaliptus (Eucalyptus ficifolia), algunes varietats d’acàcies (Acacia brachystachya) o arbustos arboris com la dicksònia (Dicksonia antarctica), de la família de les falgueres.

També hi ha altres espècies com el boldo (Peumus boldus) o el pebrer fals (Schinus molle) d’Amèrica del Sud. La representació del continent africà, que va des del Marroc fins a Ciutat del Cap, ens l’ofereixen plantes com les argànies (Argania spinosa), els baladres (Nerium oleander) o la goma aràbiga (Acacia nilòtica) i, entre els arbres que també tenen una nodrida representació a la ciutat, els cedres (Cedrus atlantica, deodara i libani) o els podocarps (Podocarpus latifolia).

La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té cura de la gestió d’aquest espai.

L’eix temàtic que ens condueix per aquest espai és mostrar la diversitat botànica del clima mediterrani en vuit fitoepisodis. Són vuit escenografies vegetals que ens guien per fer un viatge per Austràlia, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, el nord d’Àfrica, el Mediterrani Oriental, la Península, les Illes Balears i finalment, les Illes Canàries. I ho fan a través d’un recorregut arquitectònic que aprofita els forts desnivells i pendents del terreny per remarcar i realçar les espècies vegetals.

Els arquitectes Carles Ferreter, Josep Lluís Canosa, Beth Figueres, Artur Bossy i Joan Pedrola són els artífexs d’aquestes escenografies vegetals o fitoepisodis. Els espais s’organitzen a partir de l’aprofitament dels pendents de la muntanya i la combinació de parcel·les triangulars que trobem al llarg de tot el recorregut. Aquests triangles es distribueixen de manera que aprofiten les diferents orientacions possibles al sol i a la llum. Tot això sempre en funció de les necessitats de les espècies vegetals que hi són presents.