Canopée

2024

Artistes

Hashtags
#canopee

Teatre Nacional de Catalunya (Vestíbul) - Pl. de les Arts, 1

Autor:
Antoni Arola

En aquest enllaç trobareu la proposta sonora d’Antoni Arola per visitar Canopée

Canopée és un espai que ens submergeix en les profunditats del bosc, per convidar-nos a la lentitud, el silenci, el recolliment i la reflexió absoluta. El vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya es transforma en un misteriós umbracle que ens connecta amb els sentits a través de la llum filtrada pel dosser arbori, les olors humides i botàniques i els sons d’animals que conviuen en un ecosistema que sembla aïllat del temps.  El bosc i l’arbre han estat, per a pràcticament totes les cultures, una representació simbòlica i sagrada d’una altra realitat: l’arbre com a imatge del món en expansió, concentració i ascensió, i el bosc com a refugi —fora dels recintes habitats de la consciència— d’animals màgics i d’elfs, bruixes, monstres i fades. I també són una representació de la nostra imaginació i de la inspiració d’artistes com el Hieronymus Bosch, Shakespeare, Brueghel, Kiefer o Klimt. El bosc és un refugi mediambiental i emocional, ara fràgil, amenaçat per la crisis climàtica.

La recerca artística d’Antoni Arola, dissenyador tarragoní amb estudi propi a Barcelona des del 1994, gravita al voltant de la llum. I ho fa tant en l’absència com en la presència de llum, natural o artificial. A partir d’aquest diàleg —i de la seva interacció amb l’espai—, apel·la a la percepció visual de l’espectador i el convida a submergir-se en un món nou: intangible, poètic i sempre obert a noves interpretacions. La seva obra respon a l’eterna cerca de la bellesa, intuïtiva i porosa a l’atzar, i que s’inspira, fonamentalment, en les cultures ancestrals, els codis digitals i les trobades fortuïtes. El mètode és el joc, i la màxima, l’ús dels mínims elements possibles. Més enllà de la llum i de l’espai, el color és una altra de les seves constants.

És autor de làmpades i projectes de llum, dissenys d’objectes, mobiliari, interiorismes i instal·lacions efímeres, que li han merescut reconeixements com el Premi Nacional de Disseny 2003, el Delta de Plata en quatre ocasions o el Red Dot Design Award el 2012, entre d’altres.  Combina els projectes de disseny industrial amb la pràctica artística i la docència.