Barcelona Metropolis

Una espasa de Dàmocles penja sobre el cap de les generacions actuals: la degradació del medi ambient i el canvi climàtic. L’impacte sobre la salut humana del trasbals ambiental té uns costos enormes: el factor econòmic no pot ser una excusa per ajornar les mesures de preservació necessàries, ans al contrari.

El camp de treball del doctor Josep Maria Antó (Cornellà de Llobregat, 1952) és la salut respiratòria i els seus determinants ambientals. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975 i doctorat el 1990, Antó va fer el salt a l’epidemiologia als anys vuitanta. Com a responsable d'epidemiologia i salut pública del que actualment és l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), al qual es va incorporar l’any 1987, va participar de forma protagonista, juntament amb el doctor Jordi Sunyer, en el descobriment de l’associació entre la descàrrega de soja al port de Barcelona i les epidèmies d’asma aguda de què els mitjans s’havien començat a fer ressò uns anys abans. L’aparent epidèmia va desaparèixer quan es van posar els filtres adequats a les sitges on s’emmagatzemava la lleguminosa.

Des d’aleshores no ha parat de fer recerca en aquest camp. I de crear escola des del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), que va dirigir i que es va fusionar el mes de juny passat amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) per formar un dels centres de salut més grans d’Europa. Actualment és el director científic d’aquesta entitat, càrrec que compagina amb l’ensenyament a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on és catedràtic de Medicina. El mes de setembre passat va parlar sobre el canvi climàtic i el seu impacte sobre la salut en el cicle de conferències “Futur(s)”, organitzat per l’Ateneu Barcelonès i l’Obra Social “la Caixa”.

Quin és l’impacte del canvi climàtic sobre la salut?

El més clar són les onades de calor. Fa més de trenta anys que tenim evidència que, quan hi ha dies seguits de calor, augmenta la mortalitat. L’onada de calor de l’agost del 2003 a Europa va produir vint mil morts més dels habituals (quinze mil a França i tres mil a Espanya). De la mateixa manera, sabem que la mortalitat creix amb el fred. També cal considerar les conseqüències dels fenòmens meteorològics extrems, com les inundacions i els incendis, que creen contaminació per partícules. És a dir, hi ha una segona línia d’efectes indirectes, perquè el clima té un efecte multiplicador dels problemes habituals.

No parlem de riscos futurs, sinó plenament actuals, oi?

Al món es moren uns set milions de persones que sobreviurien si la contaminació atmosfèrica es mantingués en els nivells admesos per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un 60 % d’aquesta contaminació la causa el trànsit rodat. Amb el canvi climàtic augmenten les temperatures i possiblement els episodis d’estancament aeri. Quan els dos fenòmens coincideixen, els seus efectes es multipliquen mútuament. Un altre exemple són les malalties transmeses per vectors com el mosquit. El canvi climàtic afecta la distribució geogràfica dels vectors i això pot suposar també canvis en la distribució de la malaltia, com és el cas de la malària i del dengue.

El canvi climàtic pot tenir altres efectes no esperats sobre la nostra salut?

Els més preocupants són els efectes sistèmics i complexos, en relació amb els quals anem a cegues. Per exemple, com influeix el canvi climàtic en la biodiversitat, en el conjunt d’espècies animals i vegetals que ens envolten i amb les quals convivim. En el meu camp, cada cop tenim més evidències de l’impacte del canvi climàtic en el nombre d’espècies vegetals i en els bacteris (el microbioma). Aquesta diversitat biològica influeix en el nostre sistema immunitari. Com que són sistemes complexos, un petit canvi pot tenir efectes desproporcionats. Hi ha evidències –encara incipients– que, com menys biodiversitat, més asma. Un altre tipus d’efectes complexos de gran importància són les migracions d’espècies.

Tot i així, encara no s’apliquen les reduccions d’emissions que caldria.

La nostra generació viu amb una espasa de Dàmocles damunt del cap i cal prendre mesures urgents. L’acord internacional adoptat a la Cimera del Clima de París, COP21, és un primer pas important per a la reducció de les emissions de CO₂ i altres gasos d’efecte hivernacle. Però és encara difícil de predir quin serà el seu abast.

El cost econòmic d’aquestes mesures acostuma a ser el principal argument en contra. Com es pot convèncer la societat que defensar el medi ambient també és positiu econòmicament?

L’impacte climàtic sobre la salut té uns costos astronòmics en termes de PIB. Les polítiques a favor del medi ambient generen riquesa perquè salven vides i perquè disminueixen la pressió sobre el sistema sanitari. Cal considerar el medi ambient com un factor econòmic més. Juntament amb això, una economia ambientalment sostenible és capaç de crear nous tipus de productes i serveis i de generar riquesa.

Els darrers anys ha augmentat la incidència de les malalties respiratòries. Segons previsions de l’OMS, el càncer podria augmentar fins a un 75 % l’any 2030.

És cert, i també han augmentat les malalties cardiovasculars i mentals i les al·lèrgies. En general, ha pujat la freqüència de les malalties cròniques. Per què? D’una banda, creix la nostra esperança de vida, però tenim més risc de posar-nos malalts perquè moltes d’aquestes malalties estan associades a l’envelliment. Amb tot, les causes de l’increment de la majoria de les malalties són múltiples, i entre elles hi ha les ambientals. Per exemple, en l’àmbit respiratori ha crescut molt la incidència de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), que fa trenta anys era poc freqüent; l’increment s’associa de manera clara al consum de tabac. També sabem que la contaminació atmosfèrica augmenta el risc d’episodis greus i de mort en els afectats d’MPOC. Pel que fa a la major incidència de les malalties cròniques, sabem on fallem: una dieta amb excés de calories i poc equilibrada, el consum de tabac, el creixement del sedentarisme i, especialment, el de les desigualtats socials, que en constitueixen una causa estructural.

Les zones amb un aire més contaminat són també les de pitjor salut?

Poques vegades es poden establir patrons geogràfics per a una sola causa d’una malaltia. Per exemple, a Espanya hi ha un patró clar de mort per càncer de bufeta, amb més incidència en algunes àrees d’Andalusia i Catalunya, on hi ha hagut activitats industrials i de mineria. L’augment de mortalitat per càncer de bufeta en zones del Vallès suggereix fermament una correlació amb la presència d’indústria tèxtil. L’altre exemple claríssim és l’augment de casos de càncer –com el mesotelioma– relacionats amb l’exposició laboral o ambiental a l’asbest. A Barcelona hi ha una taca claríssima, inapel·lable, i és la desigualtat social. La diferència en esperança de vida entre els barris més rics i més els pobres és de deu anys, fet que explica la majoria de malalties. Als barris més pobres l’habitatge, l’alimentació i les condicions de treball són pitjors, es pateix més estrès vital, es fuma més... A Sarrià, Sant Gervasi o Pedralbes es viu més que a Ciutat Vella. Es tracta d’un fenomen comú a totes les ciutats.

I els barris pobres també estan més exposats a la contaminació?

No, a Barcelona la contaminació atmosfèrica del trànsit no és més gran als barris pobres. Hi ha barris amb alt poder adquisitiu i molt de trànsit, on clarament la gent està més exposada a la contaminació i on possiblement també hi ha més soroll. El mercat potser encara no ho ha interioritzat, però ho acabarà fent.

Superem sovint els llindars admissibles de contaminació atmosfèrica?

Hi ha dos llindars importants: l’un, l’establert amb criteris de salut, fixat per l’OMS, i que superem de llarg, i l’altre, el llindar legal que fixa la Unió Europea, més lax, en què els criteris econòmics i polítics van per davant de la salut.

Hi ha una correlació entre la contaminació i l’activitat de les urgències hospitalàries?

Centenars d’estudis demostren que, com més contaminació atmosfèrica, més problemes de salut. Reduir en un 20 % la contaminació evitaria el 2,8 % de les morts i els ingressos en urgències per causes respiratòries i cardiovasculars, segons estudis del nostre centre. Fins i tot s’ha registrat un augment d’ingressos hospitalaris alguns dies que els nivells de contaminació estaven per sota del que marca l’OMS; per tant, aquestes recomanacions també són qüestionables. Per poca contaminació que hi hagi, té efectes. I encara que individualment siguin petits, quan s’acumulen en milions de persones el seu impacte és gran.