Les ciutats dins la ciutat
- Exposicions
- Plec de cultura
- set. 21
- 4 mins
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, des dels seus orígens, ha pensat i repensat la ciutat des de tota mena de perspectives. Aquest 2021 ha volgut anar un pas més enllà i ha fitxat el col·lectiu alemany Rimini Protokoll, una companyia amb més de vint anys d’experimentació en el teatre immersiu. El resultat és Urban Nature, l’enèsima volta de cargol a la mirada urbana, que aquesta vegada ha recreat la ciutat, amb totes les seves complexitats i contradiccions, literalment, dins del museu.
La reflexió sobre la vida urbana forma part de l’ADN del CCCB des d’abans i tot de posar-hi la primera pedra. Quan faltaven cinc anys per a la seva inauguració, la remodelació de la Casa de Caritat ja s’anunciava amb el projecte de “La ciutat de les ciutats”, i des d’aleshores, a mesura que les metròpolis han guanyat força demogràfica al món (els habitants d’entorns urbans han crescut del 41% el 1989 al 56% el 2021), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha pensat i repensat la ciutat des de tota mena de perspectives.
Pel centre hi han passat els principals arquitectes, urbanistes i pensadors del món, i s’ha mirat la ciutat des del còmic, el turisme, el cinema o la literatura, amb mostres dedicades a la Praga de Kafka o la Trieste de Magris. Algunes d’aquestes exposicions han passat a la memòria col·lectiva barcelonina per tot allò que tenien d’innovadores i multidisciplinàries, i aquest 2021 s’ha volgut anar un pas més enllà en aquesta línia. Per aconseguir-ho, s’ha fitxat el col·lectiu alemany Rimini Protokoll, una de les companyies teatrals de referència a Europa, amb més de vint anys d’experimentació en el teatre immersiu. El resultat és Urban Nature, l’enèsima volta de cargol a la mirada urbana, que aquesta vegada ha recreat la ciutat, amb totes les seves complexitats i contradiccions, literalment, dins del museu.
El visitant és el protagonista de l’exposició en la mesura que assumeix diversos rols als diferents espais que va recorrent.
El resultat és una instal·lació performativa —“pel·lícula transitable”, en diuen ells— on el visitant és el protagonista, en la mesura que assumeix diversos rols als diferents espais que anirà recorrent. Trepitjarem bars d’aeroport, places de Ciutat Vella, pisos i presons, amb escenografies teatrals, maquetes i videoprojeccions en directe, tot per recrear el caos metropolità a les sales del CCCB, amb grups de visitants que van i venen, i sorolls i experiències que s’encavalquen i s’amunteguen. A Urban Nature els espectadors som successivament turistes, inversors o executius d’un consell d’administració, però també veïns sense sostre, nouvinguts que dormen en albergs socials o reclusos d’una presó, enfilant-nos o lliscant pel tobogan social en qüestió de segons.
En primera persona
De la mà d’un historiador, un emprenedor tipus Glovo, una noia sense llar o una mare precaritzada que es paga el pis cultivant marihuana, coneixerem en primera persona els detalls i les misèries de l’economia submergida, viurem en la nostra pell la interseccionalitat de vulnerabilitats que travessen el teixit urbà i veurem com les forces transnacionals han convertit la ciutat en un camp de batalla econòmic i l’han transformada en un producte. Serem a la vegada víctimes i botxins, venedors i venuts, visitants i expulsats, oprimits i privilegiats, en una col·lisió d’expectatives, de violències i de contradiccions que ens forçaran a posar-nos constantment a la pell de l’altre, i a entendre la ciutat com un cúmul de circumstàncies i d’experiències superposades.
Sabem que l’exposició funciona perquè les preguntes ens assalten. De qui és l’aigua? Per què serveixen els suburbis? Com veu la ciutat un menor d’edat? Són perillosos, els que se salten les regles, o són més perillosos els que les fan? El perill és que tots siguem diferents? O és més perillós ser tots iguals?
L’objectiu d’Urban Nature es compleix perquè, un cop abandonat el centre, passejarem per la ciutat amb uns altres ulls, més amatents i més curiosos.
A mesura que ens endinsem a Urban Nature les veritats absolutes són cada vegada més escasses. Emergeixen les múltiples ciutats dins la ciutat, amb problemàtiques recents, com l’auge dels missatgers i l’economia de les feinetes (gig economy), al costat de qüestions estructurals com l’urbanisme amb perspectiva de gènere o la seguretat a la via pública. I també hi identifiquem debats antics —debats perennes— que al CCCB han merescut exposicions senceres, com el dret a l’habitatge, que el 2015 va tractar l’exposició Pis Pilot.
L’objectiu d’Urban Nature es compleix perquè, un cop abandonat el centre, la mirada de Rimini Protokoll perdura, i almenys durant unes hores passejarem per la ciutat amb uns altres ulls, més amatents, més curiosos i més empàtics amb la resta de persones amb qui compartim comunitat.
Urban Nature, de Rimini Protokoll
CCCB. Del 2 de juliol al 19 de setembre
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis