Refugis climàtics: una resposta urbana a la crisi global

El projecte per transformar l'antiga fàbrica Mercedes-Benz preveu zones àmplies per als vianants i molta vegetació per fer front al canvi climàtic. © Conren Tramway

La lluita contra el canvi climàtic passa per les ciutats. El foment del transport públic i les energies renovables, la transformació urbanística i la reducció de les emissions dels vehicles de combustió són mesures urgents, però igualment calen actuacions d’adaptació i mitigació per garantir la salut i el benestar de les persones. La creació de refugis climàtics és una d’aquestes accions que es despleguen en ciutats com Barcelona, Brussel·les, París i Rotterdam per oferir acollida i espais de confort tèrmic en moments crítics com les onades de calor.

El canvi climàtic afecta el conjunt del planeta, però hi ha ecosistemes, regions i fins i tot ubicacions concretes on aquest procés d’augment de les temperatures provocat per activitats humanes es fa més evident i colpidor. Les grans ciutats en són un exemple. I dins d’aquestes, hi ha districtes i barris amb notables diferències tèrmiques —com és el cas de Barcelona— que fan que aquest impacte sigui més greu en les persones grans i en les més sensibles.

Les urbs compartien històricament fenòmens climàtics relativament moderats, com les illes de calor. Aquestes es caracteritzen per un augment lleu de la temperatura als nuclis urbans —respecte al gradient tèrmic de la perifèria— per culpa de la gran quantitat d’edificis, infraestructures, zones asfaltades, trànsit motoritzat i contaminació atmosfèrica presents. L’escalfament global se suma al fenomen illa de calor per convertir algunes ciutats en llocs de difícil habitabilitat en períodes estiuencs i, molt especialment, durant les onades de calor.

Barcelona no n’és una excepció. Més aviat és un exemple negatiu de l’impacte del canvi climàtic en les ciutats, un exponent de la necessitat d’actuar localment contra l’escalfament del planeta. Dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) indiquen que en les tres darreres dècades (etapa de major increment del canvi climàtic) cada any moren a Barcelona una mitjana de 150 persones pels efectes de la calor extrema. L’any 2003 va marcar un rècord pel que fa a onades de calor a la ciutat, amb 13 dies d’estiu amb temperatures molt per sobre de la mitjana. En concret, del 8 al 16 d’agost es van superar els 38 °C.

Vista zenital del pati de l’escola Els Llorers, on hi ha una part de pista de ciment i una altra acondicionada amb  jardineres, plantes i terra. © Imatges Barcelona / Mariona Gil Salas Vista zenital del pati de l’escola Els Llorers, on hi ha una part de pista de ciment i una altra acondicionada amb  jardineres, plantes i terra. © Imatges Barcelona / Mariona Gil Salas

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) indica que, segons els darrers estudis científics, si es manté la tendència actual, el 2050 s’haurà arribat a un increment global de la temperatura de 2 °C (respecte a la temperatura mitjana preindustrial) i el 2100 s’arribarà als 3 °C de més.

L’objectiu marcat als Acords de París (de 2015) és actuar a escala mundial per evitar que se superi l’increment d’1,5 °C de mitjana, però, tot i això, en ciutats com Barcelona aquesta xifra queda clarament superada en èpoques d’estiu, recorda l’ICTA-UAB. Els episodis de clima extrem, com les onades de calor, són ara més freqüents, ho seran encara més en el futur “i tindran efectes especialment en les persones més vulnerables a la calor: infants i gent gran”, destaca l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals.

Respostes de ciutat a l’emergència climàtica

El Pla Clima aprovat en plenari del Consell Municipal de Barcelona l’octubre del 2018, la Declaració d’Emergència Climàtica del gener del 2020 i el Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica 2030 aprovat el 2021 són respostes a aquest repte d’impacte creixent. “El Pla Clima de 2018 va ser un primer pas per dotar la ciutat d’eines per adaptar-se i mitigar l’impacte del canvi climàtic, amb les onades de calor com una de les situacions en les quals es fa evident el problema en la salut i el benestar de les persones”, recorda Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona.

Una de les respostes previstes ja en el pla del 2018 és la creació i el desenvolupament d’una xarxa d’espais de refugi climàtic. En aquests recintes, locals o zones a l’aire lliure, les persones més afectades per les altes temperatures poden trobar condicions ambientals acollidores i saludables gràcies a elements aïllants, vegetació, aigua, ventilació... L’objectiu és habilitar o adaptar equipaments públics per ser utilitzats en cas de necessitat com a refugis climàtics. “En situacions crítiques com les onades de calor, no totes les llars de la ciutat poden oferir condicions saludables o confortables als seus ocupants, i per això hem d’oferir ‘refugis’ on les persones tinguin —a prop de casa— un espai condicionat i climatitzat adequadament”, assenyala Badia.

L’any 2020, per primera vegada, aquesta xarxa va posar a disposició de la ciutadania 70 refugis climàtics. Durant el 2021 es va actualitzar el protocol per activar-la durant la fase preventiva de possibles onades de calor (en principi, del 15 de juny al 15 de setembre) i es va aconseguir arribar a 155 espais de refugi climàtic a la ciutat. D’aquesta manera es va superar el propòsit contemplat en la Declaració d’Emergència Climàtica de tenir-ne 100 el 2024.

Al pati de l’institut-escola Antaviana, situat al barri de Roquetes, a Nou Barris, s’han instal·lat vaporitzadors per refrescar l’ambient els dies més calorosos i convertir l’espai en refugi climàtic. © Frederic Camallonga Al pati de l’institut-escola Antaviana, situat al barri de Roquetes, a Nou Barris, s’han instal·lat vaporitzadors per refrescar l’ambient els dies més calorosos i convertir l’espai en refugi climàtic. © Frederic Camallonga

Les escoles, primers refugis climàtics

Les escoles públiques han estat un espai-model on posar en marxa el projecte barceloní de refugis climàtics amb l’impuls del projecte Adaptació climàtica a les escoles blava, verda i grisa, cofinançat pel programa europeu Urban Innovative Actions (UIA). La UIA és una iniciativa que vol trobar i provar noves solucions a reptes del desenvolupament urbà sostenible que resultin rellevants per al conjunt dels membres de la Unió Europea.

El projecte de Barcelona —també conegut amb el nom de Refugis climàtics a les escoles— va rebre una subvenció FEDER de quatre milions d’euros (més un milió d’euros d’aportació municipal) i s’ha dut a terme del 2019 al 2022. En aquest projecte hi han participat l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona, Barcelona Cicle de l’Aigua SA (BCASA), l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l’ICTA-UAB, ISGlobal i l’escola Vila Olímpica, a més d’altres àrees del consistori barceloní com ara l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i l’Agència d’Energia.

Com indica el seu nom, el projecte planteja intervenir en les escoles amb un paquet de mesures blaves (incorporació de punts d’aigua de diverses tipologies als patis), verdes (espais d’ombra també als patis) i grises (intervencions sobre els edificis per millorar-ne l’aïllament o generar energia). Els infants s’han involucrat en el disseny de solucions climàtiques i en l’avaluació de les accions a les seves escoles. El principal destinatari és l’alumnat, però també el conjunt de la ciutadania, ja que els patis estan oberts durant l’estiu i s’incorporen, així, a la xarxa d’espais de refugi climàtic.

Mentre Barcelona posava en pràctica el projecte d’adaptació climàtica a les escoles, París duia a terme una acció similar amb el projecte Oasis, també cofinançat per la UIA i amb intervenció destacada dels centres formatius.

Un equip d’investigadors i tècnics d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, en coordinació amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, s’ha encarregat d’avaluar si les adaptacions als centres participants en el projecte per crear refugis climàtics a les escoles han tingut els efectes que s’esperaven —com ara canvis en la temperatura, humitat o qualitat de l’aire—, i “quin impacte té això en la salut i el benestar”, explica Mònica Ubalde, investigadora d’ISGlobal que ha format part del projecte. Per poder treure’n conclusions, el procés d’avaluació completat l’octubre del 2021 ha analitzat, entre altres indicadors, el confort tèrmic, els nivells d’activitat física i d’atenció dels nens i les nenes abans i després de la intervenció, així com l’ús dels espais i les interaccions socials de l’alumnat i dels usuaris potencials.

Render que mostra la transformació de l’espai de l’antiga fàbrica d’automoció Mercedes-Benz per convertir-lo en una zona adaptada al canvi climàtic. © Conren Tramway Render que mostra la transformació de l’espai de l’antiga fàbrica d’automoció Mercedes-Benz per convertir-lo en una zona adaptada al canvi climàtic. © Conren Tramway

Les conclusions d’aquesta avaluació científica encara estan en fase d’elaboració i publicació oficial, però Mònica Ubalde avança que els resultats han estat positius en molts aspectes. Dues de les conclusions que es poden extreure dels primers anys de funcionament dels refugis climàtics a Barcelona són, d’una banda, la necessitat de treballar no només en la creació sinó també en el manteniment i la millora constants, i, de l’altra, la possibilitat d’aprofitar els coneixements adquirits en les actuacions a les escoles refugi per fer créixer la xarxa i els equipaments corresponents en altres espais públics. “Les escoles són punts estratègics repartits per tota la ciutat, i moltes de les coses que hem comprovat que funcionen com a refugi climàtic a les escoles poden funcionar en altres espais”, conclou Mònica Ubalde.

Preparar els centres educatius per al canvi climàtic

Un segon projecte científic, en aquest cas coordinat per experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), treballa igualment en l’anàlisi de l’impacte transformador d’intervencions per a l’acció climàtica com les que està posant en pràctica la iniciativa Refugis climàtics a les escoles. En aquest cas, el projecte rep el nom CoolSchools, té abast europeu (inclou també escoles de Brussel·les, París i Rotterdam) i compta amb la participació de 16 socis, entre ajuntaments, universitats, centres de recerca, associacions i cooperatives socials. La recerca disposa d’un finançament de més d’1,5 milions d’euros per als pròxims tres anys, aportats pel fons europeu Urban Transformation Capacities (JPI Urban Europe), en el qual participa l’Agència Estatal de Recerca (AEI).

Isabel Ruiz Mallén, líder d’aquest projecte i investigadora Ramón y Cajal de la Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA) de la UOC, explica que “les solucions que s’estan implantant pretenen protegir els nens i nenes davant de riscos derivats del canvi climàtic, i millorar l’adaptació dels centres educatius a aquest nou context”. “El que volem veure a partir de les actuacions que s’estan implementant en aquestes quatre ciutats és l’impacte que aquestes intervencions tenen en termes de sostenibilitat urbana, resiliència al canvi climàtic, justícia social i foment de l’educació de qualitat”, descriu l’experta de TURBA, un grup de la UOC que centra la seva tasca en l’anàlisi de les transformacions urbanes socioambientals i tecnològiques amb una perspectiva crítica i interdisciplinària. Més enllà de les actuacions puntuals, la investigadora Isabel Ruiz Mallén recorda que aquestes transformacions socioeconòmiques als patis de les escoles “aspiren a ser dinamitzadores dels canvis socials en els districtes urbans i servir de catalitzadores per arribar a transformar també les llars i el veïnat”.

Urbanisme verd i sostenible

Els refugis climàtics són actuacions necessàries, però puntuals; una peça més en el procés d’adaptació de ciutats com Barcelona a les noves condicions establertes pel canvi climàtic. El conjunt de la ciutat, i el seu urbanisme en particular, han de garantir condicions de salut i benestar davant la crisi climàtica.

Un dels projectes urbanístics en fase de desenvolupament on es volen incorporar actuacions coherents amb aquesta resposta adaptativa al canvi climàtic, incloent-hi els refugis climàtics, és el que ha d’ocupar l’espai de l’antiga fàbrica d’automoció Mercedes-Benz, al districte de Sant Andreu, a l’illa delimitada pels carrers de Sant Adrià i Ciutat d’Asunción i el passeig de l’Havana, amb 90.641 m2 de superfície.

La primavera del 2021, el Govern municipal va signar un conveni amb la societat Conren Tramway, propietària d’aquest àmbit industrial en desús des del 2007, per impulsar el procés de transformació en un nou teixit urbà amb usos veïnals i productius. Segons Conren Tramway, el projecte complirà els criteris més exigents de sostenibilitat alineats amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i la New European Bauhaus, que introdueix una dimensió cultural i creativa al Pacte Verd Europeu per demostrar com la innovació sostenible aporta experiències tangibles i positives a la vida quotidiana.

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis