© María Medem
L’ordre mundial basat en regles s’està esberlant. Aquest model, consolidat després de la Segona Guerra Mundial com a sistema estructurat per abordar i resoldre els conflictes i evitar repetir les grans catàstrofes bèl·liques i humanitàries del segle xx, s’està erosionant per donar pas a un nou model basat en la llei de la força. En paral·lel, els conflictes també estan evolucionant cap a noves formes de guerra amb tecnologies bèl·liques que deixen la població civil totalment desprotegida. La guerra de Síria, la d’Ucraïna i l’ofensiva israeliana a Gaza en són els darrers exemples. No hi ha un desmuntatge total de l’ordre multilateral, però sí un buidatge de la seva capacitat operativa, que amenaça de convertir-lo en una carcassa inútil.
L’anomenat dret de guerra (jus in bello) prohibeix atacar directament la població civil. Però a cada nou conflicte veiem com la població es converteix en un objectiu de guerra, sigui amb atacs dispersos i arbitraris, com en el cas d’Ucraïna, sigui per destruir tota possibilitat de resistència, com a Síria, fins a arribar, en un perillós crescendo cap a l’abisme, a la planificació d’un genocidi com el de Gaza, que a la comunitat internacional li ha costat molt de reconèixer malgrat ser retransmès en directe a tot el món. La reacció internacional ha estat tèbia i gens resolutiva, la qual cosa ha generat una gran sensació d’impotència en una societat astorada pel que estava veient. En cadascuna d’aquestes crisis, s’han posat a prova els valors fundacionals de la Unió Europea.
On queda la solidaritat en aquest món en flames? S’invoca molt i es practica poc, entre altres coses perquè, en el sistema de valors individualistes de la modernitat, la solidaritat no és el més cotitzat. Però també per manca de mecanismes de participació política que permetin canalitzar-la. El conflicte de Gaza, amb tota la seva complexitat, ha esdevingut un mirall que reflecteix les mancances de la política per reaccionar davant les injustícies, però també un exemple de com la societat civil pot trobar mecanismes d’intervenció que obliguin els poders públics a actuar. Les ciutats poden tenir un paper cabdal en l’articulació de mecanismes per canalitzar una solidaritat que, com en el cas de Gaza, és també una demanda de justícia.