El Pavelló de la República, una construcció sòbria que seguia les línies del racionalisme arquitectònic, va ser projectat per Josep Lluís Sert i Luis Lacasa per representar la República espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937.
L’objectiu del Pavelló era esdevenir un contenidor i un altaveu que, mitjançant els continguts (exposicions i activitats programades), servís per denunciar davant del món sencer la guerra que els franquistes havien iniciat contra la democràcia.

Així, l’edifici fou concebut com un contenidor buit d’uns 1.400 m2, gairebé sense parets i amb tres plantes. L’entrada i el porxo de la planta baixa contenien obres políticament compromeses de Picasso, Calder, Juli Gonzàlez i Alberto Sánchez, que donaven la benvinguda als visitants i els situaven en el context del que trobarien a l’interior del Pavelló. Passat el porxo, la planta baixa s’obria cap a un pati que, cobert amb un tendal, feia la funció d’auditori i espai d’activitats. La primera planta es va dedicar a una exposició sobre les polítiques i projectes del govern democràtic i la segona es va destinar a les arts plàstiques i populars.

Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 el Pavelló fou reconstruït a la Vall d’Hebron i actualment és la seu de la biblioteca de la Universitat de Barcelona especialitzada en el període que va des de la Segona República fins a la Transició democràtica.