La Casa de l’Ardiaca, antic casal destinat a aquesta dignitat eclesiàstica, es va construir al voltant del segle XII, aprofitant una part de l’antiga muralla romana de Barcelona. A finals del segle XV, l’ardiaca Lluís Desplà la va reconstruir en estil gòtic amb elements renaixentistes.

Desamortitzada al segle XIX, va passar a mans de propietaris burgesos, que van completar el pati en forma de claustre segons el projecte de l’arquitecte Josep Garriga, i també hi van fer diverses modificacions interiors d’acord amb els gustos de l’època.

L’any 1895 es va convertir en la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i d’aquesta època data la famosa bústia modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner.

Va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1919 per allotjar-hi l’Arxiu Històric de la Ciutat, amb reformes dirigides per l’arquitecte Josep Goday.