L’Auditori està situat en un solar perifèric de l’Eixample, resultat de la unió de dues illes de cases, tan habitual en aquest teixit urbà. L’edifici respon al seu emplaçament per mitjà d’un cos compacte, amb la voluntat d’iniciar una configuració de tota la zona que els altres edificis hauran de completar més tard. El plantejament del projecte opta per definir una malla de formigó que és el correlat de la seva forma urbana, mentre que la sala d’audicions, a l’interior, respon acuradament a la qualitat de la seva funció. Les butaques adopten una traça esbiaixada per afavorir la visió en escorç dels músics, ben diferent de les visuals requerides pels espectacles teatrals. Les dues sales principals, la d’audicions i la d’assajos, queden separades per un espai exterior que escenifica l’aspecte social dels esdeveniments musicals i que queda cobert per una gran llanterna de vidre decorada per l’artista Pablo Palazuelos.