Jorge Ribalta busca inserir-se en la tradició del documental reinventat, que desmunta i abandona el mite modern de la fotografia com a mitjà transparent i llenguatge universal, i fa evident la seva inserció dins de les relacions de poder. L'objectiu de la seva feina és produir una representació del treball en el camp on ell opera, és a dir, el camp de les institucions culturals. Això implica un procés autocrític d’observació i desnaturalització, d’entendre que el camp cultural no és quelcom donat, sinó el resultat d’un treball col·lectiu, una cosa que produïm cada dia tots els implicats mitjançant la nostra pròpia activitat, el nostre treball. La seva tasca com a artista, a més d’aprendre i nodrir-se del seu treball com a investigador, ha interioritzat alguns mecanismes de la recerca com a mètode artístic.