Hivern

Tot i que el fred convida al recolliment, l’hivern també ve lligat a diferents festivitats en què els àpats tenen un paper rellevant i, en les quals, els productes de temporada de terra, mar i aire ens permeten gaudir de trobades amicals i familiars de diferents mides.

És temps de cacera i de galera, de calçotades, de tubercles recuperats, de crucíferes que semblen rams i de menuts, grans peces de carn.

Els mercats, a més, organitzen diverses activitats a les seves aules gastronòmiques: des de tallers i cursos de cuina per aprendre’n els millors trucs i receptes, fins a trobades ludicofestives de temàtiques diverses que satisfan el públic variat, de totes les edats.

I recordeu...

“Menys comprar per comprar i més compra als #MercatsDeBarcelona”

Calçots

Tendra, blanca, gustosa i de proximitat, aquesta varietat de ceba que “es calça” pràcticament a tot Catalunya és típica de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, on l’IGP Calçot de Valls en garanteix la qualitat. Podeu comprar calçots al vostre mercat del novembre a l’abril i, ben nets, menjar-vos-els de dalt a baix.

Il·lustració d'una persona cuinant

PROPIETATS

  • Són rics en aigua i fibra
  • Són una font d’antioxidants, gràcies als flavonoides i als compostos sulfurats que contenen, que són substàncies protectores per a la salut
  • Tenen un valor energètic baix

El contingut nutricional del calçot, en definitiva, és molt semblant al de la ceba. Destaca per l’alt contingut en vitamines i minerals. És una hortalissa que, ben cuita, és recomanable per a totes les edats, ja sigui en la tradicional calçotada, acompanyada d’altres verdures, carns i de la seva inseparable salsa, o en múltiples elaboracions culinàries, de base, tant com a farciment o com a protagonista.

AL MERCAT

És important fixar-se en l’etiqueta per identificar-ne la procedència i també en la mida, ja que el bon calçot és millor que no sigui ni massa gruixut ni massa prim. A l’hora de comprar-los mireu que estiguin sencers i que no presentin humitats, assegureu-vos que estiguin nets, però que no els hagin rentat.

A CASA

En ser una ceba fresca, molt més fràgil i més perible, s’hauria de consumir, preferiblement, el mateix dia de la compra o en dies propers. Si no els consumiu el mateix dia, cal desar-los en un lloc fresc i sec; si no en teniu cap, dins de la nevera en un recipient a part i destapats perquè no s’humitegin. Per aquest motiu, i per motius de sostenibilitat, eviteu posar-los dins de bosses de plàstic.

TRUC

No compreu calçots massa gruixuts, tendeixen a resultar llenyosos o fibrosos; ni massa prims, especialment per a calçotades, perquè no en quedaria res després de rostir-los a foc viu i pelar-los.

CONSELL D’APROFITAMENT

Deseu les parts dels calçots que no feu servir a la nevera, 2-3 dies, o congeleu-les en petites porcions per a quan us convingui. Feu servir les fulles senceres per a brous, trinxades o sofregits. Trinxeu el tronc i feu-lo servir en truites, bunyols o guisats.

A la cuina

Calçots en tempura

Ingredients (per a 4 persones)
  • 20 calçots
  • 1 ou
  • 370 ml de farina de blat (o de cigró, arròs o barreja)
  • 500 ml d’aigua freda
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
Elaboració
  • Trieu els calçots més prims que trobeu i netegeu-los retirant-ne la capa exterior, les arrels i la part verda de les fulles. Escorreu-los.
  • Poseu un ou en un bol, afegiu-hi l’aigua freda i barregeu-ho.
  • A continuació, incorporeu-hi la farina i remeneu el conjunt amb unes varetes fins que us quedi una pasta sense grumolls.
  • Si no heu de fer servir la pasta al moment, deixeu-la reposar a la nevera.
  • Suqueu-hi els calçots ben sucats i traieu-ne l’excés sacsejant-los.
  • Fregiu-los en una paella amb oli ben calent fins que quedin rossos.
  • Escorreu-los sobre paper de cuina i serviu-los calents.
  • Acompanyeu els calçots en tempura amb salsa de romesco, allioli o maionesa.
Il·lustració d'una manat de calçots

 

Col

Apinyades, de cabdell, d’hivern, de pell de galàpet, llombardes... Amb el fred arriben al mercat les cols, un dels aliments més antics dels que es cultiven i consumeixen a Europa. De l’octubre al març-abril trobareu moltes varietats de col, amb unes característiques específiques segons les diferents formes del cabdell, les fulles i el color. De tota manera, totes les crucíferes comparteixen particularitats. Reivindiquem les varietats autòctones, si us plau!
Il·lustració d'una persona agafant una col i davant una taula amb ingredients per fer la recepta

 

PROPIETATS

  • Tenen una gran quantitat de fibra, vitamines i minerals
  • Aporten compostos sulfurats, responsables de l’olor però també de múltiples beneficis per a la salut

Se’n recomana el consum en fresc i cuinat per a totes les edats, però no en forma de conserva i fermentat, ja que són preparacions que poden contenir molta sal. Considerada senzilla i humil, és imprescindible a la cuina, per aromatitzar brous, de base de moltes receptes tradicionals, d’acompanyament i, cada cop més, de protagonista absoluta de la gastronomia saludable.

AL MERCAT

A l’hora de comprar una col, fixeu-vos en les que tinguin un color intens, sense taques, i una consistència fina i estirada, amb les fulles interiors ben tancades.

A CASA

Guardeu-les al calaix inferior de la nevera, entre dues i tres setmanes com a màxim, conservant les fulles externes per protegir-ne l’interior.

TRUC

No mengeu col perquè us ofèn l’olor que fa quan es bull? Una opció per suavitzar-la és aromatitzar l’aigua de cocció amb herbes aromàtiques (llorer, fonoll o gingebre) o afegir-hi una mica de vinagre o suc de llimona.

CONSELL D’APROFITAMENT

Podeu fer servir el tronc i les fulles externes de la col per fer-ne brous o cremes, o congelar aquestes parts per usar-les en un altra elaboració o com a acompanyament de qualsevol rostit.

A la cuina

Trinxat de la Cerdanya amb botifarra negra i cansalada

Ingredients (per a 4 persones)

  • 1 col d’hivern
  • 3 patates de la varietat red pontiac
  • 50 g de cansalada
  • 100 g de botifarra crua
  • 100 g de botifarra negra
  • 4 rostes de cansalada viada
  • 2 grans d’all
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre negre
Elaboració
  • Netegeu la col, fulla a fulla, i talleu-ne el tronc. Peleu les patates i talleu-les a daus.
  • Poseu-ho tot a bullir amb un polsim de sal durant uns 20 minuts, la col 5 minuts menys. Escorreu-ho i reserveu.
  • En una paella amb oli, sofregiu un parell de grans d’all tallats al gust i la cansalada tallada petita. Tot seguit, afegiu-hi la botifarra crua esmicolada petita també. Daureu-les bé.
  • Quan estiguin daurades, incorporeu-hi la patata i la col bullides i aneu-les xafant o trinxant amb una forquilla.
  • Rectifiqueu-ho de sal i pebre i enrossiu-ho per les dues bandes donant-li forma de truita.
  • Col·loqueu el trinxat en una plata i acompanyeu-lo amb les rostes de cansalada viada i la botifarra negra que haureu fregit prèviament.

Sabies que..?

La plataforma de venda en línia dels mercats es completa amb diferents opcions de recollida de les comandes? Podeu fer-ho al mateix comerç, rebre-les al domicili o recollir-les als armariets per a producte sec i refrigerat que s’han anat instal·lant en els equipaments), als quals es pot accedir fora de l’horari comercial.

Trobeu-la a: www.mercatsaunclic.barcelona

Il·lustració d'una olla al foc

 

Galera

És temps de menjar galeres, un crustaci present a tota la costa catalana però especialment pescat i consumit a la zona del Delta de l’Ebre, on li rendeixen homenatge en diverses jornades gastronòmiques. D’aspecte molt similar a la cigala, malauradament no és tan popular. Poseu-hi remei i descobriu la carn fina i gustosa, i de fàcil digestió, que s’amaga sota la seva closca. Us sorprendrà tant com el seu preu, molt més assequible que el d’altres espècies de marisc.
Il·lustració de dues galeres

 

PROPIETATS

  • És una font de proteïnes, vitamines i minerals
  • Conté ferro i iode, que ajuden a combatre els problemes d’anèmia i beneficien el bon funcionament de les cèl·lules
  • Té pocs greixos i carbohidrats, per la qual cosa és un aliment recomanable per a esportistes i persones que fan dietes destinades a combatre el sobrepès

Per les seves característiques, també s’aconsella que consumeixin galera els nens en etapes de creixement.
No oblideu, però, que per la seva condició de marisc pot incrementar els nivells d’àcid úric.

AL MERCAT

Heu observat que a les caixes de galera no s’hi posa gel? Té un perquè: el fred les mata. Al mes de gener és quan les galeres es troben més plenes de carn i ous. I quan la femella és ouada, és deliciosa feta a la planxa. A les peixateries dels mercats esbrinareu aquestes i altres curiositats i us donaran consells.

A CASA

Ideal per fer-ne fumets i a l’altura d’uns bons escamarlans o d’unes gambes vermelles: comproveu-ho fent-les a la planxa, sense res més que un polsim de sal i unes gotetes d’oli d’oliva extra verge.

TRUC

Sou de xuclar els crustacis? Les galeres també es poden xuclar; amb compte, això sí. Ho heu de fer en el sentit que va del cap vers a la cua, per no punxar-vos amb les múltiples petites espines que en cobreixen la fina closca. També podeu eliminar els dos renglons de punxes que tenen a banda i banda amb unes tisores perquè siguin més fàcils de menjar.

CONSELL D’APROFITAMENT 

O per aprofitar-les bé! Perquè pot ser que se us desfacin en manipu-lar-les i perdeu carn pel camí degut al gran percentatge en aigua que contenen. Per evitar-ho, congeleu-les almenys dos dies abans de cuinar-les: aprofitant la fermesa de la congelació podreu treure’n l’esquelet extern més fàcilment.
 

A la cuina

Arròs amb galeres i carxofes

Ingredients (per a 4 persones)
  • 1 kg de galeres
  • 400 g d’arròs rodó
  • 1,2 litres d’aigua
  • Ceba, pastanaga i porro
  • 1 kg i mig de carxofes
  • 1 all
  • Safrà i julivert
  • Oli d’oliva, sal i pebre negre
Elaboració
  • Poseu oli en una paella i confiteu els alls trossejats i els cors de les carxofes tallats en daus petits.
  • Mentrestant, feu un sofregit amb pastanaga, porro i ceba en una olla.
  • Quan estigui a punt, afegiu-hi les galeres i l’aigua, deixeu-ho bullir uns 20 minuts amb l’olla tapada.
  • Fet el fumet, infusioneu-lo amb uns brins de safrà. Coleu el líquid i reserveu el marisc.
  • Amb unes tisores, traieu la carn a les galeres i la guardeu per després.
  • Al mateix recipient i amb el mateix oli del confitat, aboqueu-hi l’arròs Sofregiu-lo un parell de minuts.
  • A continuació hi aboqueu el brou i ho deixeu coure uns 15 minuts.
  • Afegiu la carn de les galeres tallada a trossets petits.
  • Tasteu el punt de sal; si cal, rectifiqueu. Deixeu coure un parell de minuts més.
  • Deixeu reposar fora del foc i tapat amb un drap uns 3 minuts. Acabeu amb una picada d’all i julivert.
Il·lustració d'una paella amb galeres

 

Nyàmeres

O de topinamburs, carxofes de Jerusalem, patarotes, batates de la Noguera... un tubercle originari d’Amèrica del Nord que va arribar a Europa al segle XVII on va alimentar milers de persones fins que va ser desplaçada per la patata.
A Catalunya, tradicionalment, es conreava als marges dels camps, on encara se’n fan. La seva forma recorda el gingebre i el gust, delicat, la carxofa. Gràcies a xefs i nutricionistes, el seu consum s’està recuperant i en trobareu als mercats.
Il·lustració de la nyàmera

 

PROPIETATS

  • Conté petites quantitats de vitamines del grup B i minerals com el magnesi, el potassi i el fòsfor, essencials en el bon funcionament del sistema nerviós
  • Té molt poques calories i una proporció de fibra prou elevada per ajudar-nos a millorar els problemes de restrenyiment i amb un efecte prebiòtic
  • És molt rica en fructosa i en inulina, tret que la fa especialment indicada per a les persones que han de controlar els nivells de sucre en sang

Per la seva composició i característiques, és un aliment ideal per a les dietes d’aprimament. Per contra, no se’n recomana la ingesta a persones intolerants a la fructosa, amb sensibilitats alimentàries o digestions complicades.

AL MERCAT 

La trobareu a finals de tardor i part de l’hivern en moltes parades de fruites i verdures. La temporada és curta, detall que fa que aquest tubercle sigui encara més especial. Un d’aquests petits tresors que cal aprofitar quan n’arriba el temps, com el tirabec.

A CASA 

Les nyàmeres contenen molta aigua i la seva cocció és un pèl diferent a la de les ‘cosines’ patates. Si les voleu bullir sense que es trenquin, introduïu-les dins un recipient amb aigua freda i que vagin agafant temperatura lentament. Com més estona les bullim més pastosa serà la textura, però també seran més fàcil de pair.

TRUC

Abans de fer-les servir, netegeu-les molt bé amb aigua per retirar la terra que puguin tenir; si convé feu servir un raspall per eliminar-ne tot rastre.

CONSELL D’APROFITAMENT

La pell, com la de la patata, és comestible. Si voleu fer-ne xips, peleu les nyàmeres amb un pelador o mandolina, col·loqueu les làmines obtingudes en una safata amb paper de forn, afegiu-hi una mica d’oli i sal i enforneu-les fins que quedin cruixents.

A la cuina

Crema de nyàmeres

Ingredients (per a 4 persones)

 

  • 500 g de nyàmeres
  • 1 o 2 porros depenent de la mida
  • 1 gra d’all
  • Aigua
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • Avellanes torrades
Elaboració
  • En una olla amb una mica d’oli poseu-hi el porro tallat a rodanxes i l’all trinxat. Saleu-los i ofegueu-los durant 5 o 7 minuts.
  • Peleu les nyàmeres, talleu-les a trossos i incorporeu-les al mateix recipient.
  • Cobriu-les amb aigua i poseu-les a bullir amb una mica de sal durant 20 minuts. Sabreu que els tubercles estan a punt si quan els punxeu estan tendres. Coleu-los.
  • Tritureu-los en una batedora fins que quedi una crema.
  • Rectifiqueu-la de sal si cal. Si us ha quedat massa espessa podeu afegir-hi una mica d’aigua i tornar-la a barrejar.
  • Serviu la crema de nyàmeres amb un rajolí d’oli d’oliva verge extra verge i un grapat d’avellanes torrades triturades per sobre.
Il·lustració d'una persona amb una batedora de mà

 

Perdius

L’au de caça menor per excel·lència conviu amb exemplars criats en granges als mercats. Tant els exemplars silvestres com els domèstics són una excel·lent font de ferro, fins i tot superior a altres carns vermelles, com se la considera, perquè els seus músculs concentren gran quantitat de mioglobina, el pigment que conté ferro i li atorga el seu característic color. A més, la perdiu és una carn magra, gairebé sense greix; el poc que conté es concentra pràcticament tot a la pell. No la maregeu, mengeu-ne!
Il·lustració d'una perdiu

 

PROPIETATS

  • Té un elevat contingut en proteïnes d’alt valor biològic i poc col·lagen, fet que la converteix en una carn fàcil de digerir
  • Conté una excel·lent quantitat de ferro a més de potassi, fòsfor, zinc i seleni, entre altres minerals
  • Quant a vitamines, les més abundants en la carn de perdiu són les del grup B, en concret, la B2, B3 i B12

Malgrat els seus beneficis, la carn dels exemplars de caça està contraindicada en persones que pateixin hiperuricèmia i gota, pel seu contingut en àcid úric.

AL MERCAT

El més habitual és trobar-les plomades i senceres si són de granja, i amb plomes si es tracta d’aus de caça. Els exemplars frescos tenen el cos compacte, arrodonit, i la carn ferma i consistent. Les peces joves són més tendres i fàcils de reconèixer perquè tenen el bec més tou i les seves plomes, si les tenen, es poden treure fàcilment. També en trobareu conserves.

A CASA

Les perdius aguanten bé a la nevera uns dies després de comprar-les, però si no les heu de cuinar poc després, i per evitar que la carn s’assequi, compreu-les amb plomes i no les plomeu fins al moment de fer la recepta. Una altra opció és guisar-les en escabetx: quedaran més tendres i es conservaran més temps

TRUC

Per potenciar encara més el sabor de la perdiu, afegiu-hi herbes aromàtiques i espècies quan la cuineu, i perquè no us quedi dura aneu-la mullant amb el suc que desprèn, afegiu-hi alguna salsa o cuineu-la en papillota, és a dir, al forn embolicada amb paper sulfuritzat.

CONSELL D’APROFITAMENT

Us ha sobrat perdiu guisada i salsa? Esmicoleu l’au, sofregiu-la amb quatre verdures, afegiu-hi l’amaniment desitjat i emboliqueu- la dins un pa pla, durum o pita.
Obtindreu un entrepà ben especial!

A la cuina

Perdius amb farcellets de col

Ingredients (per a 4 persones)
  • 4 perdius
  • 1 col d’hivern mitjana
  • 2 tomàquets
  • 1 ceba i 2 alls
  • 1 copa de vi ranci
  • ½ litre de caldo suau o aigua
  • Llorer, farigola i orenga en manat
  • Farina
  • 1 ou
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal, pebre negre i nou moscada
Elaboració
  • Netegeu les perdius. Salpebreu-les i lligueu-les amb un fil de cuina.
  • En una cassola amb oli calent, daureu-les 5 minuts banda i banda. Reserveu-les.
  • Al mateix recipient, sofregiu l’all i la ceba. I després, el tomàquet. Reserveu-ho.
  • Torneu a incorporar-hi les aus; aboqueu-hi el vi i quan redueixi, el líquid i les herbes. Tapeu-ho fins que estiguin tendres.
  • Retireu les perdius i el manat Tritureu la salsa i coleu-la.
  • Deslligueu les aus i torneu-les a la cassola amb la salsa colada Afegiu-hi la nou moscada. Daureu-ho tot a foc baix.
  • Bulliu les fulles de la col 5 minuts. Escorreu-les i feu els farcellets. Un cop embolicats, passeu-los per farina i ou batut i fregiu-los. Traieu-ne l’excés d’oli i cap al guisat.
Il·lustració d'una bodegó amb paella i taula de tallar amb tomàquet i ceba