Barcelona + Sostenible

“Com a repte, la nostra intenció és millorar tot l’envasat que tenim, que és el principal problema de les peixateries, ja que tot està fet de plàstic”, Àlex Goñi, president del Gremi de Peixaters.

El Gremi de Peixaters és una associació sense ànim de lucre, amb la missió fonamental de defensar els interessos dels peixaters i peixateres a Catalunya. És l’única entitat del sector amb representativitat i agremiats a tot Catalunya que ofereix assessorament jurídic, laboral i fiscal, així com formació sobre sostenibilitat.

Quina és la situació actual del petit comerç urbà del sector del peix?

Després de la Covid estem en un moment de re-adequació perquè tot el comerç en general s’ha hagut d’adaptar. La societat en general té una nova manera d’entendre l’alimentació. Crec que hem sortit de la Covid amb una nova manera de fer que consisteix a dedicar molt poc temps a la cuina. A més, moltes vegades la feina ens porta a no menjar a casa. Si durant la setmana ningú menja a casa i durant el cap de setmana la gent aprofita per anar a menjar una paella fora, ja no hi ha marge de maniobra.

El peix no es pot menjar si no es cuina, no és com la fruita o la verdura. Nosaltres necessitem la cuina i això ens està ajudant poc. A part, també les mesures que s’estan prenent en l’àmbit europeu i de Catalunya pel que fa als temes de pesca tampoc ens ajuden: es va a pescar menys i s’encareix el preu del peix. Com que hi ha restriccions de pesca el preu puja i això fa que no siguem simpàtics de cara el públic. En comptes d’haver-n’hi molt i barat, n’hi ha menys i sembla que més car. Tampoc és totalment així perquè les estadístiques marquen que el producte que ha baixat més des de Nadal fins ara és el peix. Això és perquè, com que ara no hi ha temporals, hi ha molt de peix.

Com feu front al malbaratament alimentari des del Gremi de Peixaters?

De malbaratament n’hi ha a les grans superfícies. Els petits comerços de peix no ens podem permetre el malbaratament comercialment perquè sinó no duraríem ni quatre dies. Nosaltres anem a comprar diàriament, per tant, podem controlar molt l’estoc.

En canvi, a les grans superfícies es fan compres amb una o dues setmanes d’antelació, sobretot comprant peix a piscifactoria perquè arribi aquí: truites, salmons… peixos d’aquests que els poden tenir garantits i, si no ho venen, els tiren. Als petits comerços no ens podem permetre tenir malbaratament.

Quines alternatives sostenibles d’envasos i embalatges existeixen en l’àmbit de les peixateries?

Hi treballem molt perquè és un tema que ens preocupa i ens ocupa molt de temps. És un dels grans problemes que tenim en l’actualitat. És per això que estem intentant buscar tots aquells productes més innovadors i biodegradables, estant al dia de les últimes novetats.

Un dels problemes més grans que tenim nosaltres és l’eliminació del porexpan. Aquest element és perfecte per a les peixateries perquè és aïllant, pesa poc, conserva, es pot apilar… Però no sabem com eliminar-lo. Cada matí a Mercabarna hi ha unes grans quantitats de porexpan que s’han d’eliminar després de la venda i suposen un gran problema.

Hem de buscar productes que puguin suplir tots els productes de proexpan com les safates i les carmanyoles. Aquí el gremi tenim un paper primordial perquè la nostra funció és treballar per al sector. Així, quan tenim alguna novetat hem de comunicar-ho perquè els peixaters i peixateres puguin fer-ne ús.

Quines dificultats es troben les peixateries dia a dia per impulsar la sostenibilitat?

Bàsicament la burocràcia. Nosaltres som autònoms i tot el que és burocràcia implica temps i diners. Els nostres negocis són el que són i, si a sobre tenim els marges molt retallats, costa molt tirar endavant. La Llei de residus ens posa molts impediments i arriba un moment que se’ns fa molt difícil seguir amb convenciment. És un tema en el que hi creiem profundament, però que alhora ens condiciona el negoci i ens posa molts impediments. Aquest és un dels principals problemes que treballem des de la Patronal i des del Gremi. A vegades volent-ho fer millor perds les ganes per tot el que això implica.

Quines altres bones pràctiques ambientals promoveu dins del sector?

Fem formació i comunicació, és a dir, ens encarreguem de traspassar tota la informació i normativa que va sortint perquè la gent la conegui. També donem suport i atenció a tots els socis i sòcies que ho necessitin.

La ciutadania pot contribuir a reduir els residus a les peixateries?

Ho fa. Avui en dia, una gran part dels clients i clientes estan molt conscienciats sobre aquests temes en general, no només en el sector del peix. Per la part que ens toca tenim la nostra parcel·la que hem de vigilar i cuidar. Abans la clinetela ja portava carmanyoles d’alumini per anar a comprar al peix, així que no estem inventant res nou!

Ara tenim un programa a través de Rezero que consisteix a donar carmanyoles que es puguin reciclar i la clientela pugui tornar a utilitzar. D’aquesta manera aconseguim que cadascú s’emporti la seva carmanyola. L’objectiu és reduir els productes d’un sol ús i que puguem oferir-ne de reutilitzables.

Ha canviat molt la identitat pesquera de la ciutat de Barcelona?

Sí, i canviarà més encara. No entenc el perquè, però s’està ajudant molt poc a que es pesqui. Cada vegada hi ha més temporades de veda, que entenc que han d’existir, perquè aquestes són necessàries per regenerar el peix, però no tantes. El peix té una regeneració molt ràpida, de fet, és dels productes que es regenera més ràpidament. Si estiguéssim quatre anys sense pescar cap peix, no podríem entrar al mar del peix que hi hauria perquè es reprodueix molt fàcilment. Tenir tantes temporades de veda no ens permet ni pescar ni vendre peix. Al final, a Barcelona com a ciutat s’està pescant menys.

Com s’han hagut d’adaptar les peixateries a les noves dinàmiques de pesca a la ciutat?

És un mal assumpte perquè les persones ens acostumem molt a aquells camins que són més fàcils i còmodes. Tots som còmodes i les nostres accions i decisions fluctuen segons la comoditat. La transformació social que estem tenint en aquest moment, de canviar les maneres de fer i de pensar, fa que les dinàmiques de mercat canviïn. Avui dia, fins i tot estan sortint promocions de pisos sense cuina, només amb microones. Quan veus això ja t’adones que hi ha una previsió que les cuines a les cases desapareixeran. Tot això afectarà les peixateries. Ara en som unes 2500, però d’aquí a un temps segurament serem la meitat. I això passarà amb la carn, amb la fruita i amb molts altres articles.

Això no es pot arreglar fent publicitat perquè estem en un moment que la televisió té més programes de cuina i la gent cada vegada cuina menys. És un contrasentit. Des del Gremi no hi podem fer gairebé res.

Què us va fer participar de Barcelona + Sostenible? Què us aporta?

Ens va fer participar a Barcelona + Sostenible un sentit de pertinença i una necessitat. A més, com a Gremi també ens agrada participar-hi i crec que és molt important col·laborar-hi, treure-hi profit de tot el que ens pugui aportar B+S i també aportar-hi tot allò que puguem. La veritat és que estem molt contents de ser-hi.

En l’àmbit personal, m’aporta un enriquiment i un coneixement molt interessant, ja que jo no soc tècnic en sostenibilitat i, com que moltes vegades he de donar consell a alguns socis, m’interessa tenir aquests coneixements. Crec que és un lloc on s’hi ha d’estar.

Quins són els vostres reptes sostenibles a partir d’ara?

Tenim molta feina, però també hem recorregut molt de camí. Jo vaig ser un dels signants per eliminar la bossa de plàstic de nanses. És un dels pactes que es va firmar abans a Catalunya que a nivell nacional. Com a repte la nostra intenció és millorar tot l’envasat que tenim, que és el principal problema de les peixateries, ja que tot està fet de plàstic. Unes pomes les pots posar a una bosseta de paper, però el peix no pots posar-lo perquè és humit. És per això que hem de buscar un producte alternatiu que pugui cobrir les necessitats del peix.

Voleu que us entrevistem i sortir al butlletí de la Xarxa B+S?
Tan sols heu d’omplir aquest formulari i us contactarem per a concertar una entrevista. Animeu-vos a compartir la vostra tasca de sostenibilitat amb la resta de la Xarxa!