L'entrevista: Remenat
“L’agroecologia urbana és una manera d’entendre el territori que intenta superar el divorci entre camp i ciutat, tot caminant cap a la sobirania alimentària”, Arnau Montserrat, president de Remenat.
A què es dedica la vostra organització?
Promovem la transició ecosocial des dels àmbits de l’alimentació i l’autogestió de la salut. I ho fem sobretot mitjançant tallers i xerrades, així com col·laborant amb projectes afins en campanyes conjuntes.
Què és l’agroecologia urbana i per què creieu què és tan important en llocs com Barcelona?
L’agroecologia urbana és una manera d’entendre el territori que intenta superar el divorci entre camp i ciutat, tot caminant cap a la sobirania alimentària. Implica treballar perquè les ciutats prenguem responsabilitat sobre l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la gestió forestal de proximitat, començant pels espais urbans -de balcons a solars- seguint pel cinturó periurbà i finalment arribant tots els territoris que ens abasteixen. Per modificar aquestes relacions cal deixar de pressionar el territori i la pagesia amb l’únic objectiu d’obtenir aliments a baix preu i de qualsevol manera. Cal abraçar un dret a l’alimentació que inclogui preus justos per a la producció, la cura de la biodiversitat, la petjada de carboni, el potencial regeneratiu o la sostenibilitat hídrica.
Barcelona és un dels municipis amb menys terra agrícola de l’àrea metropolitana, però, en canvi, és el que concentra més consumidors/es, de manera que qualsevol modificació logística, política i cultural que hi puguem implementar beneficiarà enormement a tot el territori. Per fer-ho, sovint, tot comença amb petites accions, com canvis en els hàbits de consum o la participació en un hort urbà comunitari.
Quins projectes i tallers esteu duent a terme en aquests moments?
La propera activitat és “Mans a la Terra”, un curs d’agroecologia pràctica per pageses i pagesos, neorurals i remeiers. El curs consta de deu sessions, que es duran a terme del 19 d’abril al 25 de maig, tot i que també hi ha l’opció per a qui no el pugui fer sencer de venir només al taller que més l’interessi. És també una oportunitat per conèixer diferents espais comunitaris agroecològics dels barris de la solana de Collserola. Trobareu més informació aquí.
Aquest curs també estem fent difusió dels dossiers formatius que hem fet sobre agricultura regenerativa i autogestió de la salut i altres projectes d’assessoria en polítiques alimentàries municipals.
A part dels tallers i projectes, des de la vostra organització també oferiu la possibilitat de comprar productes artesanals i elaborats amb matèries primeres de proximitat. Per què heu fet aquesta aposta? Quin paper juguen aquí les xarxes i el treball cooperatiu?
Els productes que difonem a la web són una part petita de la nostra feina actual, ja que el que sobretot ens interessa és que la gent aprengui a cultivar-se verdures o a fer-se remeis casolans. Aquests productes venen a mostrar exemples pràctics d’aquesta filosofia, i la gent aprèn a fer-los als tallers.
El treball cooperatiu i comunitari que sosté aquestes microeconomies té molt a veure amb la capacitat ciutadana per gestionar els territoris, des d’horts comunitaris a petites cooperatives. En aquest cas, la Vall de Can Masdeu proveeix la base material, en diversos sentits.
A la pràctica, com treballeu per ser més sostenibles? Quins són els vostres principals eixos de treball en aquest sentit?
El projecte es basa a promoure la sostenibilitat, així que no tindria sentit no practicar-la en pròpia pell. Tant l’agroecologia com l’autogestió de la salut són la base tant dels nostres tallers i de les nostres col·laboracions activistes, com “Veus per la Sobirania Alimentària”, l’”Hort comunitari del Carmel” o “Ruralitzem”.
Quan i com vau conèixer B+S i de què us serveix formar-ne part?
Ho vam conèixer per les xarxes socials, i creiem que tot treball en xarxa suma i multiplica. Per això, per nosaltres ens és molt útil per conèixer altres iniciatives i, ara mateix, per explicar la nostra.
Heu encetat alguna iniciativa o projecte amb alguna altra entitat de la xarxa B+S des que us hi vau incorporar?
Precisament el projecte Mans a la Terra s’articula entre grups de la xarxa Ruralitzem, moltes de les quals formen part de B+S.
Ens podries explicar algun repte o projecte de futur de Remenat?
Ara estem especialment interessats en les capacitats regeneratives de l’economia circular agroecològica de cara a mitigar el canvi climàtic, per exemple en la biocaptura de carboni als sòls. Volem practicar a les terres on tenim accés i, en aquest sentit, hem iniciat el projecte Regenerades a la vall de Can Masdeu.
Què és el que més t’enorgulleix de la teva feina?
Enxarxar. Posar en contacte gent de diferents projectes, especialment a gent que no està a cap projecte i que, a través de les nostres activitats, sovint es posa en contacte amb realitats que no coneixia.
