L’entrevista: Voltes Cooperativa
“Treballem per a una arquitectura ecologista i assequible. La idea és que una persona amb recursos limitats també pugui fer-se una casa sostenible amb mitjans naturals”, Marc Fando, soci de Voltes Cooperativa.
A què es dedica Voltes Cooperativa?
Som una cooperativa d’arquitectes que treballem en 6 línies de servei: obra, urbanisme, participació, formació i pedagogia, estructures efímeres i experimentació arquitectònica amb materials naturals.
Com va sorgir aquest projecte?
Totes les sòcies estudiàvem a la mateixa facultat i compartíem la mateixa inquietud: treballar temes de bioconstrucció i sostenibilitat i tractar el vessant més polític i crític de la professió. Ens vam trobar a l’Espai Social de Formació d’Arquitectura de la facultat. Al deixar aquest espai, el 2014, vam buscar la manera de seguir treballant conjuntament. Així quan vam començar a treballar, sota el model d’associació, teníem ja experiència plegades i dinàmiques de militància i treball conjunt. El 2018 vam constituir la cooperativa.
Per què vau decidir constituir-vos com a cooperativa? Quina és la importància d’aquest model?
Penso que és la idea romàntica de l’empresa més social. Una empresa que contribueix al mercat social de l’economia social i solidària, on les pròpies treballadores prenen les decisions dins l’empresa i no es busca el benefici de cap accionista sinó la millora de condicions laborals de les sòcies treballadores i de l’entorn físic on som. És el model d’empresa en la qual ens podem sentir més còmodes. Vam començar com a associació, però el funcionament ens resultava complicat. Quan vam fer el pas a constituir-nos com a cooperativa vam tenir moltes facilitats i ajuts des de la Xarxa d’Economia Solidària i a nivell municipal.
L’arquitectura conscient és un tema que treballeu en els vostres projectes. Com ho feu?
La gent es queda tranquil·la amb la fita d’assolir l’eficiència energètica, però nosaltres seguim insistint en la petjada ecològica dels materials de construcció, intentant minimitzar l’ús dels materials més contaminants. Prioritzem en tots els projectes, i estem quasi aconseguint-ho, que l’estructura principal sigui de fusta. L’objectiu és fer estructures ecològiques amb materials naturals. Treballem per a una arquitectura ecologista i assequible. La idea és que una persona amb recursos limitats també pugui fer-se una casa sostenible amb mitjans naturals. Però el camí és llarg.
Al vostre web parleu d’urbanisme participatiu. Quina importància té la participació del teixit associatiu dels barris en els projectes o processos urbanístics?
Els projectes d’urbanisme els fem des de la participació. El nostre paper és de pont: traslladem el que els veïns i veïnes volen sobre el plànol i sobre un projecte urbà. Col·laborem amb els àmbits més socials per poder oferir millor servei. També fem assessoraments a ajuntaments, estudis d’accessibilitat, plans d’usos, etc. però ens trobem més còmodes treballant amb la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, ajudant-los a modificar planejaments i canalitzar les seves demandes a l’Ajuntament.
Heu treballat i col·laborat molt al barri de Vallcarca, quin ha estat el vostre rol? Què hi heu aportat?
Ens vam involucrar a l’Assemblea de Vallcarca en un moment que ja s’havia treballat molt per part de l’Associació de Veïns i Veïnes i de l’Assemblea, però que no s’havia plasmat encara en res. Vam fer recerca i vam col·laborar publicant el llibre Carregades de raons, que criticava el pla urbanístic pel seu contingut obsolet i plantejava modificacions. L’Ajuntament va escoltar l’Assemblea i va engegar un concurs públic per a modificar aquest planejament, i a nosaltres, com a associació, en van encarregar la redacció de les bases del concurs. També vam aconseguir que veïns i veïnes participessin com a jurat del concurs i poguessin incidir en el contingut del definitiu. Es va aconseguir que el planejament aprovat conservi les poques cases que queden, compti amb un parc verd, un espai lliure, zones de vianants, etc. Ara bé, d’aquí que s’urbanitzi passaran molts anys.
Treballeu també en centres educatius i oferiu formacions i cursos a diferents públics…
Sí, treballem sobretot en dues línies, la primera de repensar els espais dels centres educatius amb dinàmiques més participatives, i l’altra, de construccions en vímet i canya per als patis. Quant a les formacions, l’objectiu és divulgar les tècniques de bioconstrucció sostenible i apropar-les a les persones. Construcció amb canya, arquitectura per la sostenibilitat, materials naturals i eficiència energètica, etc. I concretament per a infants treballem l’empoderament, el treball en grup, el treball amb materials naturals i ecològics, fem també tallers feministes amb fusta, etc.
Ens podries explicar algun repte o projecte de futur de Voltes Cooperativa?
Volem implementar un pla de sostenibilitat més ambiciós que el que tenim actualment. Hem fet un parell de sessions per a replantejar-lo a nivell de mobilitat sostenible i també volem trobar espais per implementar els refugis de la biodiversitat en l’arquitectura.
Què és el que més t’enorgulleix de la teva feina?
El fet de treballar amb amics, treballar amb gent amb qui tens confiança. La llibertat que t’aporta el model de cooperativa en front del model convencional.
