MediAmbient




Jardins del Palau de Pedralbes

Al darrere d'un mur de 250 m de llargària cobert a vessar de buguenvíl·lees, hi ha un dels jardins més senyorívols de Barcelona: els del Palau Reial de Pedralbes. Tan afrancesats com anglesos, un punt romàntics i molt frondosos, el cert és que endinsar-s'hi ens transporta a un temps on la serenor i la majestuositat van ser elements determinants del paisatge.

Quan travessem la magnífica porta d'entrada de ferro forjat, ens dóna la benvinguda un gran espai en el centre del qual hi ha un elegant estany ovalat amb l'escultura d'una dona al centre. Al davant, grups de flors, i al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers molt ben esculpits i una petita cascada completen un conjunt de gran bellesa.

L'eix vertebrador

A banda i banda de l'estany comencen els camins de sauló que s'entrecreuen per tot el parc i que permeten anar-lo descobrint. Tant si tirem cap a la dreta com si tirem cap a l'esquerra, el camí ens permet accedir a un passeig central on els til·lers són els protagonistes. Estan plantats en un llarg parterre cobert d'heura i determinen l'eix a partir del qual es distribueix el jardí.

Aquest és un espai ombrívol, igual que les zones d'estar amb bancs que anem trobant a banda i banda, amb una vegetació densa i exuberant, on destaquen quatre grans gerros, profusament esculpits amb dibuixos i ornaments al·legòrics, d'on pengen llargues branques d'esparreguera de jardí.

A tots dos costats d'aquest eix central hi ha grans parterres regulars de gespa, molt assolellats i solcats per petits camins. Hi destaquen grans boles d'evònims (Evonymus japonicus) perfectament retallades i dos petits estanys de forma geomètrica amb brolladors.

El palau

Si seguim cap amunt, els camins ombrívols ens porten fins al Palau Reial, situat en el fons del parc. Al seu davant s'obre una plaça semicircular, voltada a banda i banda per una gran balustrada ornamentada amb bustos esculpits en marbre blanc. Com que la barana està situada sota l'ombra dels arbres, aquest és un bon lloc on seure i contemplar l'edifici.

La plaça és assolellada, presidida per una escultura d' Isabel II alçant en braços el seu fill Alfons XII i amb un estany al mig voltat per testos amb geranis. A l'esquerra de l'edifici hi ha una gran praderia de gespa d'aire molt anglès, amb una escultura femenina al costat de la qual s'aixeca un enorme pi pinyer centenari. Al fons, altres escultures arrodoneixen l'ornamentació d'aquesta zona dels jardins.

Elements singulars

Arreu dels jardins n'hi ha, i molts. Els anem descobrint tot passejant pels camins de sauló que travessen el parc en totes direccions, sempre voltats d'una vegetació esplèndida, a voltes boscosa, sempre ombrívola i fresca, i entre la qual s'hi senten refilar els ocells.

El recorregut ens portarà fins a dues obres d'Antoni Gaudí: una pèrgola parabòlica coberta d'enfiladisses -de fet, un umbracle- i, en un petit racó, la font d'Hèrcules, amb un cap de drac de ferro forjat des d'on raja l'aigua. També ens portaran fins a un safareig situat entre pins centenaris, bambús i eucaliptus; un banc de marbre cobert de filigranes que ens permetrà seure a l'ombra dels llorers; un estany minúscul voltat per una barana de ferro recorbat i una creu romanesa de fusta a la vora del camí.

La font d'Hercules i l'umbracle els dissenys dels quals s'atribueix a Antoni Gaudí que hauria treballat per encàrrec d'Eusebi Güell tenien com a objectiu fer d'aquest espai verd una remembrança del Jardí de les Hespèrides en homenatge al seu sogre, el marqués de Comillas. Font i ombracle han quedat com a testimonis previs a la transformació del palau en residencia reial. La transformació i adequació dels jardi­ns va ser obra de Nicolau M Rubio i Tudurí.

Un element més actual que trobarem en el jardins es la Kolonihaven, una caseta de jocs infantils dissenyada per l'equip d'arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue per a una fundació danesa amb motiu de la celebració de la capitalitat cultural europea de Copenhaguen. Inicialment es va pensar instal·lar-la, per complir amb la seva funció com a espai de jocs infantil, en el parc de Diagonal Mar. Els continuats atacs a la instal·lació van fer que aquesta fos cedida al museu de les arts decoratives amb motiu de una exposició dedicada a l'arquitecte Enric Miralles, que va morir sense veure acabat el seu disseny. La Kolonihaven ha passat de ser un element funcional i ha esdevingut un element escultòric, exemple del disseny i peça d'autor.

Vegetació

L'antiguitat d'aquests jardins fa que la seva vegetació sigui particularment important, tant per la seva antiguitat com per la varietat d'espècies, algunes de les quals són poc corrents. Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser l'encarregat de transformar les terres de conreu i el jardí existents en els jardins que avui coneixem, i va respectar entre altres arbres ja centenaris un important conjunt de 23 cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Aquesta espècie és molt abundant al parc. Un dels exemplars forma part del catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona, juntament amb el pi pinyer (Pinus pinea) que hi ha a la praderia situada al costat del palau i una tuia articulada (Tetraclinis articulata) situada molt a prop de l'estany que hi ha a l'entrada del parc, en el camí que surt a la dreta. La tuia és un arbre rarissim del que hi ha molt pocs exemplars al nostre país.

Les coníferes són presents arreu. A més dels ja esmentats cedres de l'Himàlaia, hi ha grans exemplars de cedres de l'Atlas (Cedrus atlantica), a l'esquerra de l'entrada del parc, i alguns exemplars de cedre japonès (Cryptomeria japonica) i de cedre d'encens (Calocedrus decurrens). Altres coníferes són el pi pinyer (Pinus pinea) i el pi blanc (Pinus halepensis); el xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) i el xiprer d'Arizona (Cupressus glabra) i la tuia (Thuja orientalis).

També destaquen els til·lers (Tilia x europaea) i els til·lers argentats (Tilia tomentosa) situats en els eixos principals del jardí, els grans eucaliptus (Eucalyptus globulus) i el bosquet de bambús (Phyllostachys sp). Afegim, per la seva raresa, quatre exemplars de freixe de flor (Fraxinus ornus) i un exemplar de savina (Juniperus phoenicea).

Quant als arbustos, destaquen els grans llorers (Laurus nobilis), el boix (Buxus sempervirens) i exemplars molt vells d'arboç (Arbutus unedo). Entre les enfiladisses, la reina és la buguenvíl·lea (Bougainvillea sp), i entre les entapissants, l'heura (Hedera helix).

Art i arquitectura

Són dos aspectes importants d'aquest parc. El palau és fruit de la modificació de la torre dels Güell -abans el mas Feliu- per convertir-la en residència de la família reial. L'antiga torre constitueix el cos central de l'edifici, i a banda i banda es van construir noves dependències. L'escultura de marbre blanc de la reina Isabel II presentant el seu fill, el futur rei Alfons XII, a Barcelona que hi ha davant de la porta principal és obra d'Agapit Vallmitjana i Barbany (1861). La balustrada que hi ha davant de l'edifici està decorada amb nou bustos de marbre blanc d'autor desconegut, i al fons de la praderia que hi ha a l'esquerra del palau, la part superior del mur de tancament està ornamentada amb escultures de tipus clàssic que representen Apol·lo, Adonis i Antinoo, de les quals tampoc es coneix l'autor. El més destacat, però, de la praderia que hi ha al costat del palau és l'escultura Nu femení agenollat, de Joan Borrell i Nicolau (1916).

La font d'Hèrcules

En el bosquet de bambús hi ha la font d'Hèrcules, de pedra i ferro forjat, obra d'Antoni Gaudí (1884), i que va ser concebuda per a la finca que la família Güell tenia a Pedralbes, part dels terrenys de la qual van ser cedits per a la construcció del nou Palau Reial de Barcelona. Durant molts anys, aquesta font va restar amagada per la vegetació, i la seva existència no va ser descoberta fins a l'any 1984, quan es van realitzar uns importants treballs de neteja. El cap d'un drac fa de broc, des d'on raja l'aigua, i a sota hi ha una pica de pedra amb les quatre barres al frontal. Als costats hi ha un banc corbat de pedra i a sobre de la peanya d'on surt el cap del drac, un bust de marbre que va ser col·locat l'any 1984 en substitució de l'original, quan la font va ser descoberta i restaurada, cent anys després de la seva construcció.

Escultures

A banda de les ja esmentades, en aquest parc hi ha altres escultures. L'estany que hi ha a l'entrada del recinte està presidit pel nu femení de marbre Mediterrània, d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat (1962). A dins del parc n'hi ha un altre, de nu femení. Es tracta de Nu, d'Enric Casanovas (1930), en aquest cas una dona dempeus, de mida natural i feta amb bronze. A l'exterior del parc, davant del mur perimetral, hi ha escultures de pedra de diferents autors fetes entre els anys 1928 i 1929: Figura femenina, d'Àngel Tarrach; l'al·legoria Tarragona, de Jaume Otero; l'al·legoria dedicada a Lleida Agricultura, de Manuel Fuxà; dues figures femenines, una de Josep Llimona i l'altra d'Enric Casanovas, i Marina, una figura femenina al·legòrica de la pesca obra d'Eusebi Arnau.

Història

L'existència d'aquest parc té el seu origen en un incendi: el que destruí el dia de Nadal de l'any 1875 l'edifici del segle XVII situat en el Pla de Palau, i que era la residència dels reis quan visitaven la ciutat. La nova residència reial, promoguda l'any 1921 per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Antoni Güell, es va crear en una finca de 7 ha propietat de la família Güell, que la va cedir i que comptava amb un palau que va ser rehabilitat.

Els terrenys formaven part d'una finca molt més gran de Joan Güell Ferrer, amb prop de 30 ha, fruit d'afegir a la seva propietat de Can Feliu les finques Can Baldiró i Can Cuyàs.

L'any 1926, l'alcalde de Barcelona va fer lliurament de la nova residència a Alfons XIII. El 1931, proclamada la II República, el Ministeri d'Hisenda va fer donació del palau i els jardins a l'Ajuntament, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d'Arts Decoratives. A la segona planta de l'edifici s'hi va instal·lar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants.

Avui, l'antic Palau Reial acull els museus de Ceràmica i el de les Arts Decoratives, amb importants col·leccions, i s'utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials. L'any 2004, l'Ajuntament va cedir els jardins i l'edifici a la Generalitat de Catalunya.

Característiques

Districte
Les Corts
Adreça
av. Diagonal, 686
Accessos
avinguda Diagonal, carrer Pere Duran Farell i carrer Tinent Coronel Valenzuela
Superfície
7,28 hectàrees
Horari
de les 10.00 h fins al capvespre
Com anar-hi
Com anar-hi
Serveis
  • Lavabos
  • Conservador/a del parc
  • Àrea de joc infantil
  • No hi poden entrar gossos
  • No s'hi pot jugar a futbol
  • No s'hi pot circular en bicicleta
  • L'aigua de reg del parc no és potable
Equipaments
  • Palau Reial de Pedralbes
  • Museu de les Arts Decoratives
  • Kolonihaven
  • Museu de Ceràmica
Escultures d'èpoques i autors diversos
Conjunt escultòric al davant del Palau Reial, a l'Avinguda Diagonal
Altres elements d'interès

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de creative commons si no s'hi indica el contrari