MediAmbient




Parc del Guinardó

Aquest parc és un espai on hi conviuen la rusticitat del bosc amb l'elegància d'un jardí d'arbustos retallats, on l'aigua hi té un gran protagonisme. És un dels espais verds més extensos i amb més contrastos de Barcelona. A baix de tot, tocant al carrer, un nen enjogassat fa voltar la seva rutlla en mig d'un mar de flors. Aquest és un jardí que, resseguint la memòria de l'aigua, aprèn a ser bosc.

El parc del Guinardó té tres parts ben diferenciades: una d'urbana, que esdevé l'avantsala del gran espai que ocupa aquesta zona verda, una altra d'històrica i, dalt de tot, la frondositat de la vegetació forestal. Les seves terrasses enjardinades i les pinedes converteixen aquest lloc en un dels espais verds més refrescants i plàcids de la ciutat.

El parc urbà

És fruit de la remodelació feta a la part inferior del parc l'any 1977, que va ser ampliada i es va enllaçar amb la plaça del Nen de la Rutlla, que és on hi ha l'entrada principal del parc. Està formada per terrasses situades a diferents nivells separades per talussos amb gespa, arbres i arbustos. Aquest és un espai que, per la seva proximitat al carrer, convida a seure en un banc per descansar-hi una estona.

El parc històric

Està format per un jardí frondós de factura eminentment rústega, que s'enfila per la muntanya seguint l'eix d'un torrent mitjançant terrasses comunicades per camins i escales. Dalt de tot hi ha un safareig des d'on es pot gaudir de la primera de les magnífiques vistes de Barcelona que es poden contemplar en aquest parc.

A la part central de la pujada hi ha murets de pedra solcats per petits canals per on corre l'aigua que baixa des del safareig, tot formant cascades i omplint estanyols.

El parc forestal

De fort pendent, està constituït per una important arbreda que circumda la part més alta de la zona històrica i es va estenent turó avall. Tot és ple de camins que s'encreuen, on es freqüent trobar-hi gent passejant, jugant amb els seus gossos o anant en bicicleta. Hi ha espai per a tothom.

Un lloc a tenir en compte és el mirador de la Mitja Lluna, al costat de la plaça del mateix nom. Com que el parc és força costerut, aquest és un bon lloc per als qui s'estimin més visitar-lo de baixada. L'autobús 28 ens hi porta des de la plaça de Catalunya.

Un espai d'altura

Si la vista de Barcelona des del mirador de la Mitja Lluna és bonica, la que es veu des del mirador de Sant Joan no ho és menys. En dies clars, abasta des de Sant Pere Màrtir fins a Montjuïc i Montgat.

Com que l'alçada arreu de la zona forestal del parc és considerable, a l'estiu és agradable estar-hi a l'horabaixa pel seu clima fresc, que convida a fer un berenar-sopar a la zona de pícnic.

Vegetació

A la part urbana hi destaquen els grans pins blancs i les tipuanes, que, a l'estiu, s'omplen a vessar de flors grogues i, en caure, van cobrint el terra com una catifa. És tan bonica, que molts cops els jardiners es resisteixen a escombrar-la. Els arbres de l'amor, les moreres, els oms i les oliveres són altres arbres que ornamenten aquesta zona del parc.

La zona històrica és plena de grans tanques vegetals, molt ben retallades, a banda i banda dels camins. Són abundants els arbustos, com el pitòspor, el llorer i el baladre, i les plantes aromàtiques, com el romaní i l'espígol. També hi ha molts garrofers, xiprers, cedres, mimoses i alzines, la majoria de grans dimensions.

Pels petits canals per on corre l'aigua hi podem trobar una espècie vivaç de flors vermelles molts ornamentals i poc freqüent a Barcelona, Lobelia laxiflora, i a les placetes que es van enfilant per la muntanya, sòfores, mimoses sempre-en-flor i tarongers amargs.

A dalt de tot s'obre un bosc espès, molt natural i espontani, amb pins blancs i en alguns llocs també cedres, i un sotabosc molt mediterrani.

Art i arquitectura

Al principi de la zona històrica del parc, hi ha una de les fonts més populars del barri: la font del Cuento. Deu el seu nom al fet que normalment rajava poc, i la gent, mentre s'esperava per recollir aigua, anava fent petar la xerrada tot explicant cuentos. Pels volts de la font també hi solia haver parelles, i per això es deia que era una font amb molt de cuento.

Entre l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i l'entrada del parc hi ha una plaça amb l'escultura més popular del barri del Guinardó: la del Nen de la Rutlla, que dóna nom a la plaça. Es tracta d'un bronze de Joaquim Ros i Bofarull de l'any 1961.

Història

Barcelona gaudeix d'aquest parc gràcies a les reserves de sòl que es van establir a principis del segle XX. Es tracta d'una finca encarada al mar, que l'any 1910 va passar a ser propietat municipal. El primer que es va construir va ser la part històrica, obra de Jean-Claude-Nicolas Forestier en col·laboració amb Nicolau M. Rubió i Tudurí. El parc del Guinardó va ser el primer treball conjunt dels dos paisatgistes, un camp de proves i d'experimentació del qual després en sortirien a més d'un model i tipologia de jardí autòcton, el Jardi Meridional, parcs com els Jardins de Laribal, els jardins de la Tamarita o el Turó Park.

Nom de guineu...

El nom Guinardó està vinculat a un antic mas proper al parc: el Mas Guinardó, actualment Casal d'Entitats del districte. Hi ha, però, moltes més coses al darrere d'aquest nom, tal com explica Joan Corbera i Palau, del Grup d'Història del Guinardó de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda.

L'origen de la paraula Guinardó procedeix, molt probablement, de guinarda, guineu en català antic. El Mas Guinardó, doncs, prendria el nom d'aquest animal tan llest. Aquesta no és, però, l'única explicació. N'hi ha una altra entre la història i la llegenda.

...o de bandoler?

Quan Miguel de Cervantes va venir a Barcelona va estar en aquest mas, que sembla que pertanyia al famós bandoler en Perot Rocaguinarda. És d'aquest personatge d'on, potser, també pot provenir el nom de Guinardó.

Es parla de l'existència de passadissos secrets, llargs i laberíntics, que permetien a Rocaguinarda escapolir-se quan era assetjat per les tropes del virrei, ja que comunicaven el mas amb l'interior de l'antiga Barcelona emmurallada. Fins i tot hi ha qui afirma haver-ne recorregut algun tros.

"Perot lo Lladre"

Rocaguinarda, fill d'Oristà i conegut com "Perot lo Lladre", va assolir tal anomenada que fins i tot Cervantes se'n féu ressò en el Quixot. Fou membre de la bandositat dels nyerros, en una època -el segle XVI- en què el bandolerisme tenia més a veure amb pertànyer a un "bàndol" que amb el lladregueig.

Més que malfactors, els bandolers van ser el fruit dels enfrontaments entre feudals, instruments per dirimir els plets entre les persones més influents de l'època i que van desaparèixer quan va caldre fer front comú en la Guerra dels Segadors.

Característiques

Districte
Horta-Guinardó
Adreça
c. de Garriga i Roca, 1-13
Accessos
pl. del Nen de la Rutlla i carrers de Grècia, de Garriga i Roca i de Florència, de Francesc Alegre, de la Gran Vista / plaça de la Mitja Lluna, del Penyal, de Montserrat de Casanovas i de Mühlberg
Superfície
15,89 hectàrees
Horari
espai obert, accessible les 24 hores
Com anar-hi
Com anar-hi
Serveis
  • Font
  • Àrea de joc infantil
  • Pistes de petanca
  • Frontó
  • Àrea de pícnic
  • No s'hi pot encendre foc
  • No hi poden entrar vehicles
Equipaments
Elements d'interès
La Font del Cuento
Escultures

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de creative commons si no s'hi indica el contrari