Ciència i Innovació

Llicenciada en ciències ambientals i amb dos màsters en energies renovables i en polítiques públiques, Helena Barracó va començar a l’any 2000 a treballar a l’Ajuntament. Ha passat per diferents àrees, com Residus, Planificació Ambiental i Estratègia. Va ser també fundadora del Col·legi d’Ambientòlegs i és mare de dos fills. Actualment i d’ençà del 2017 és Responsable de Programes i Equipaments de l’Oficina de Canvi Climàtic, des d’on també coordina la XEAB.

Duus més de 20 anys treballant a l’Ajuntament en matèria de medi ambient. Què t’ha atret d’aquesta feina?

M’agradava, i m’agrada l’ecologia urbana, i sobretot també l’acció. Entrar aquí a l’Ajuntament va ser una bona ocasió per aplicar els coneixements que havia adquirit. Sentia la necessitat de realitzar quelcom més pràctic. I ja creia i continuo convençuda, que els ens públics han de guiar i mostrar el camí. Els canvis estructurals per afrontar tots els problemes ambientals han d’iniciar-se des de l’administració.

Quines fites destacaries?

De la meva experiència professional, m’agradaria destacar l’impuls al Ajuntament + Sostenible amb el que es van introduir clàusules ambientals i socials en la contractació pública. Recordo especialment quan es va aconseguir que tots els bancs de fusta de l’espai públic tinguessin fusta sostenible certificada. També vaig participar en l’elaboració del primer Pla de Prevenció de Residus de Barcelona i ara és un orgull estar en la coordinació de la Xarxa Barcelona + Sostenible, on hi ha 1.500 organitzacions, centres educatius i persones compromeses amb l’acció climàtica i la sostenibilitat.

S’ha avançat en aquest temps, de manera verificable i real, cap a una ciutat més conscient i sostenible?

Jo he vist una evolució molt positiva. Anem en la bona direcció però cal accelerar l’acció. Barcelona encara ja el tercer Compromís Ciutadà per una Barcelona més Sostenible 2024-2034. Per entendre’ns és el marc de referència de la Xarxa Barcelona + Sostenible, un conjunt d’organitzacions i persones que construeixen de manera col·lectiva una ciutat més responsable socialment i ambientalment. La conformen cada cop més entitats, centres educatius, comerços, empreses, i persones a títol individual. Ara com ara la xarxa ja té més de 1.500 membres. La Xarxa compta també amb un òrgan de participació reglada, el Consell Ciutadà per la Sostenibilitat. Tots els membres de la xarxa reben formació, assessorament, recursos i incentius econòmics per desplegar les bones pràctiques i també tenen oportunitat per col·laborar i fer acció conjunta amb tots altres integrants

Parlem de la XEAB. Defineix molt breument, per la gent que no sap què és ni com funciona, a què es dedica?

La Xarxa d’Equipaments Ambientals de Barcelona és un conjunt d’equipaments de caràcter públic que ofereixen una programació estable i periòdica per a la sostenibilitat. És un model descentralitzat amb un total de 19 equipaments, entre ells La Fàbrica del Sol amb l’Ateneu de Fabricació digital especialitzat en economia circular i el Servei de Documentació d’Educació Ambiental, L’Espai lúdic ambiental familiar de la Ciutadella, o el Centre de la Platja. I uns equipaments més d’abast de districte com l’Aula Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família (eixample), l’Aula ambiental de Can Deu (Les Corts), Can Miralletes (Sant Martí) o l’Aula Ambiental del Bosc Turull (Gràcia), entre d’altres.. Totes elles gestionen i organitzen activitats per públics diversos com són tallers, visites guiades, actes lúdics, conferències o jornades al voltant de l’estalvi d’energia, com connectar-se a les renovables, com fer prevenció de residus, com fer el teu propi hort, el foment del consum responsable o com implicar-se en iniciatives com el compostatge comunitari o les comunitats energètiques. Des de la Xarxa d’Equipaments Ambientals es promouen cicles d’activitats conjuntes, es co-creen i es faciiten recursos per donar-les a conèixer, enriquir continguts i fer que arribin a públics més amplis.

Quines accions destacades, de manera més propera, es preveuen o voldries mencionar?

En primer lloc la participació a dins la Festa de la Ciència (dies 31 de maig i 1 de juny). Moltes de les entitats han preparat activitats que van des de demostracions fins a tallers o també espais per als més petits. I després els dies mundials que ja s’apropen, 5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient, i 8 de juny Dia Mundial dels Oceans. Pel primer s’organitza (el 4 de juny) una matinal titulada “Som Xarxa, Som Acció Climàtica” on es fa balanç del programa Barcelona + Sostenible i del Pla Clima, i es faran diferents ponències i debats. I al segon (que tindrà lloc el diumenge 15 de juny) se centralitza en una jornada a la platja on prendran part 10 entitats que organitzaran una acció de conscienciació i recollida de residus.

L’Ajuntament de Barcelona va declarar l’Emergència Climàtica el 2020. Es contemplen objectius molt ambiciosos de reduir la pobresa energètica, incrementar el verd urbà o ser neutres en carboni l’any 2050! Anem pel bon camí?

Barcelona s’enfronta a un escenari climàtic cada cop més exigent, amb un augment sostingut de la temperatura que ha provocat més onades de calor, nits tòrrides i rècords que posen a prova la resiliència de la ciutat. A l’any 2022 va ser escollida per formar part de la Missió Europea 100 ciutats intel·ligents i climàticament neutres pel 2030. És bàsicament un compromís de 100 ciutats que s’agafen com a model per tal d’empènyer un canvi de paradigma i la reducció d’emissions. Aquests cent centres urbans aspiren a ser climàticament neutres a l’any 2030. És molt difícil que ho aconseguim, però totes les accions serveixen per obrir camí i servir d’exemple per a la resta.  En matèria de mitigació, Barcelona ha fet passos importants en la reducció del consum energètic i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la generació fotovoltaica mostra una tendència creixent.  Pel que fa a l’adaptació i la justícia climàtica, s’han ampliat els refugis climàtics, els espais d’ombra i les zones de refresc, juntament amb la millora del confort tèrmic a les escoles, són accions concretes que mostren el compromís municipal amb el benestar de la població. En l’àmbit de l’aigua, destaca la reducció del consum domèstic per sota dels 100 litres diaris per persona, així com l’impuls decidit de recursos hídrics alternatius i sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), que han superat amb escreix els objectius marcats per al 2030. Barcelona ha fet avenços significatius en els darrers anys, però la situació d’emergència climàtica ens obliga a mantenir l’ambició i el compromís per garantir una ciutat més resilient, eficient i justa per a tothom.

Quin impacte real tenen mesures com el Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, que han signat la major part de municipis de la demarcació de Barcelona?

Actualment hi ha uns 200 municipis adherits a Barcelona i 700 a tota Catalunya. Es tracta de crear una xarxa, un front comú i ampliar mesures com les que es van aplicant. La ciutat de Barcelona està incidint d’una manera molt directa en reduir el trànsit, pacificant els carrers, mirant de reverdir els espais, fomentant també el cotxe elèctric, i l’establiment de les Zones de Baixes Emissions ha tingut un efecte important en el canvi del parc de vehicles amb la conseqüent millora de la qualitat de l’aire. D’altra banda, la ciutat està incentivant la generació elèctrica amb energies renovables i actua en la prevenció dels molts efectes que comporta l’augment de temperatures (reforç contra inundacions, gestió de l’aigua per sequeres o recerca en els refugis per calor als diversos barris).

Quines altres aliances s’han obert o s’estudien?

Per tal de poder arribar a públics més enllà dels convençuts, pensem que cal diversificar formats i espais on estendre la cultura de la sostenibilitat. De propostes i d’accions n’hi ha de diverses. Des de la XEAB volem intensificar el treball amb la xarxa de centres cívics, la xarxa de biblioteques, els casals de gent gran i de gent jove.  Cada intervenció urbanística feta amb criteris de sostenibilitat és una oportunitat per divulgar els valors de cultura de sostenibilitat, és el cas del Parc de Glòries, on cada 15 dies programem activitats per públic familiar com jocs, tallers o visites per explicar i divulgar aspectes diferents en medi ambient. Les festes majors del barri o els grans esdeveniments culturals i esportius de la ciutat son també oportunitats per fer prevenció de residus o estalvi energètic i donar-ho a conèixer a un púbic més ampli..

Com a ambientòloga saps que el moment és molt crític. Parlem de “canvi climàtic”, però tenim problemes greus també amb la contaminació, amb l’abús de l’aigua, amb el declivi d’espècies i poblacions, amb la salut, amb els canvis biogeoquímics… Tu mateixa has dit en altres ocasions que cal un canvi radical. La societat hi està preparada?

Fem l’Enquesta d’hàbits i valors ambientals de Barcelona que ens dóna informació molt valuosa per orientar millor les polítiques en aquest sentit. Detectem que la consciència envers el canvi climàtic ha augmentat i la majoria de la ciutadania considera que és un problema greu o molt greu que li pot afectar la seva vida (les situacions de sequera o la DANA recent que ha patit el País Valencià hi ha contribuït). D’una banda la gent està preocupada per tot allò que els arriba a les notícies, però no acaben de veure la connexió del problema global amb les accions quotidianes. Comenten també que els manca informació de quines son les alternatives i com actuar. Cal que seguim treballant per oferir oportunitats per implicar-se a ser part de la solució i escalar iniciatives exitoses.

Com es pot implicar més als ciutadans en aquest canvi necessari?

Cal tornar a allò que dèiem al principi. Des de l’administració s’ha de ser exemple, actuar en conseqüència amb el que es diu i posar fàcil el camí cap a aquest canvi. Hi ha molta informació però cal encara acostar-la amb més espais i sobretot crear un relat que ajudi a que penetri més. Hi ha moltes iniciatives, però encara no es coneixen, o no tot el que voldríem. Una eina molt valuosa que la gent pot consultar és la relació d’activitats de cultura de sostenibilitat de l’Agenda + Sostenible. I si us voleu comprometre, us animo a formar part de la xarxa Persones + Sostenibles.