Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès.

En continuar la navegació entenem que s’accepta la nostra política de cookies.

Tornar

Composició Citrons avec cruche d'huile, d'Stefaan Eyckmans

Realisme contemporani amb arrels centenàries

El pintor Stefaan Eyckmans combina la tècnica tonal dels antics mestres amb materials, colors i objectes moderns.

Fins al 28 de gener, la Sala Parés acull l’exposició A Still Life, de Stefaan Eyckmans. L’artista és una rara avis en el panorama postmodern actual, on l’acadèmia oficial considera la bellesa quelcom cursi i els museus només tenen ulls per a les formes contemporànies. Davant d’això, Eyckmans intenta crear una altra realitat prístina. Els seus quadres irradien tranquil·litat i equilibri. Són, en paraules seves, “sortides d’emergència a la nostra estressada societat de consum”. Ell mateix porta una vida plàcida i aïllada en la campanya francesa, entre les vinyes de Cahors.

Sota el guiatge i mentoria del seu pare, l’artista Louis Eyckmans, Steffan va prendre contacte amb les eines de la pintura i el dibuix des de ben menut. Durant l’etapa d’estudiant es va sentir fortament atret pels primitius flamencs (com Pieter Claesz Heda, Jan Davids de Heem o Frans Snyders), els pintors de bodegons del segle XVII i el moviment hiperrealista d’Anvers liderat per Williem Dolphyn. Més endavant es va aproximar a la tècnica empastada de l’holandès Henk Helmantel i a les composicions austeres de l’italià Giorgio Morandi, que han deixat empremta en la seva obra.

“Em van intrigar immensament aquelles pintures que semblen atrapar la llum i tornar-la a radiar. I allà, com a artista jove, va començar la meva recerca al voltant del misteri que envolta allò que entenem com a natura morta”, rememora. “Es tracta principalment de la llum. Sense ella no hi ha color, ni forma, ni profunditat, ni vida!”.

Les natures mortes d’Eyckmans destaquen pel seu realisme i detall. En certa manera, Eyckmans és un constructor de composicions atemporals. “Com a artista contemporani, utilitzo la tècnica tonal dels grans mestres del segle XVII en combinació amb colors clars, harmonies toves i perspectives dinàmiques”, reflexiona.

Els seus quadres conviden a endinsar-se en la bellesa d’allò petit i quotidià. “A la nostra cultura visual moderna d’imatges ràpides, les meves obres haurien d’actuar com a refugi de qui les observa”, conclou.

Data de publicació: Dilluns, 12 Desembre 2022
  • Comparteix