
La vida des dels cinquanta anys
La hiperactivitat per tal de guarir la soledat, un dels temes centrals de Bonus Track, de Carol López.
Cada persona és un món, però aquelles que comparteixen un temps i un espai concret, i també franja d'edat, és probable que tinguin moltes característiques comunes, ja sigui en la manera de ser o amb els problemes amb els quals es troben. La directora i dramaturga Carol López considera que, en la nostra societat, la soledat hi és molt present, i especialment entre els que tenen al voltant de 50 anys, una època de la vida, diu López, en la qual costa cada vegada més trobar-se amb les amistats, cuidar-les, i pràcticament l'únic contacte és mitjançant les aplicacions del mòbil. Per suplir aquesta soledat, manifesta la dramaturga, "ens hem convertit en persones hiperactives", i posa com a exemple les setmanes de confinament, amb moltes activitats a la xarxa proposades tant per part de cares conegudes com de gent anònima. De tot això parla Bonus Track, una obra que a partir del 29 de setembre torna al Teatre Lliure de Gràcia, on es va estrenar l'octubre de l'any passat, però que es va haver de suspendre al cap de pocs dies.
Dolo Beltran, Paul Berrondo, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Vicenta N’Dongo i Bea Segura interpreten uns personatges que es troben entorn de la cinquantena. L'autora proposa un retrat generacional dels anomenats baby boomers, i ho fa amb una comèdia agredolça: els protagonistes mostren cert desencant amb la maduresa, però al mateix temps s'obre una porta a reinventar-se, perquè mai no és tard per a tornar a començar. La trama és prou oberta perquè també s'hi trobin reflectides moltes altres generacions, ja que, en definitiva, d'allò que també parla Bonus Track és de qüestions tan transversals com la necessitat de trobar-se un mateix, de saber què vol, d'aturar-se per escoltar-se, de les fugides endavant, o del pànic de trencar amb tot.
Més informació i entrades, en aquest enllaç.