Carla Simón: d'Alcarràs a la plaça de Sant Jaume
La cineasta, que acaba de guanyar un dels premis més destacats del cinema europeu, pronuncia el pregó de la Mercè 2022.
Un terratrèmol va sacsejar el món del cinema català a principis d'aquest any 2022: una directora de Barcelona acabava de guanyar l'Os d'or del Festival Internacional de Cinema de Berlín amb un film (el segon llarg de la seva trajectòria!) rodat en català i ambientat en una petita població del Segrià que ella acaba de col·locar en el mapa del cinema europeu, Alcarràs. A la directora, Carla Simón (a la imatge. Foto: David Ruano), la trobareu el 23 de setembre a la plaça de sant Jaume pronunciant el pregó inaugural de la Mercè.
El film Alcarràs és el retrat d'una família d'aquesta localitat del Segrià que prepara la que possiblement serà la darrera collita dels seus presseguers després d'haver treballat els camps durant prop de vuitanta anys. Amb una maduresa i una contenció poc usuals, la cineasta projecta una mirada honesta sobre un docudrama que parla de la terra, la pagesia i la importància de la família en moments de crisi.
Potser resulta sorprenent que un film modest, rodat en català i ambientat en un llogarret del nostre país hagi acabat obtenint (entre altres) un premi del festival de Berlín, però tot s'explica millor si mirem la trajectòria de Carla Simón, una barcelonina nascuda el 1986 que l'any 2017 ja va atraure l'atenció de tothom amb un primer llarg, Estiu 1993, que diu molt sobre la directora i autora del guió.
I és que, a Estiu 1993, que fins i tot va ser triada per l'Acadèmia Espanyola del Cinema per representar a Espanya als premis Oscar®, Carla Simón retrata amb la mateixa claredat, honestedat i contenció emocional que ha aplicat anys més tard a Alcarràs, un episodi de la pròpia vida. L'estiu del títol correspon a aquell que, quan la cineasta tenia encara poc més de sis anys, va marcar l'inici d'una nova etapa: els seus pares havien mort a causa de la sida i ella aniria a viure amb els oncles a la Garrotxa.
Simón va saber dur un episodi tan dur de la seva vida a la pantalla amb una maduresa poc usual. El cinema i la vida estan connectats de manera especialment estreta en la seva trajectòria. Només cal veure els seus films o bé curtmetratges com el que va dedicar a aquesta malaltia, la sida, que va trastocar per sempre la seva existència.
Va viure la infantesa a Les Planes d'Hostolets, a la Garrotxa. Potser, essent com és una cineasta, la imaginareu com una nena enfonsada en la butaca en la foscor d'un cinema i fascinada per la pantalla, però no. Ella, de fet, ni es mirava gaire la televisió i el que volia era ser periodista de viatges.
Va ser un film del cineasta Michael Haneke el que li va fer veure que el cinema obria moltes portes en les ments de les persones i era una manera especialment efectiva de comunicar-se i, potser, de canviar la realitat. D'aquí una vocació que l'ha convertit en pocs anys en una barcelonina universal.
Enguany, la tindrem a la plaça de Sant Jaume, pronunciant un pregó que segur que us convida a gaudir intensament de la festa, una Mercè que, com el cinema de Carla Simón, és moderna i sempre canvia, però que manté les arrels plenament enfonsades en el territori.
Si voleu saber més sobre el pregó d'enguany i, en general, sobre la Mercè 2022, consulteu el web de la festa major.