Joan Brossa, l’explorador de la poesia

El desembre de 2021 es va inaugurar el Centre de les Arts Lliures a La Seca, en un espai unitari, amb la suma de l’antic Espai Escènic Joan Brossa i la Fundació Joan Brossa.

El nou centre acull, fins al juliol de l’any vinent, l’exposició semipermanent Joan Brossa. La serp viva. Aquesta petita mostra, comissariada per David Bestué, s’endinsa en la figura i l’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), el poeta que va expandir el territori de la poesia sota el guiatge de l’impuls experimental. Aquest posicionament, reforçat pel seu compromís polític, converteix la seva extensa obra en un registre fidedigne i autoconscient del context històric, social i cultural en què va viure.

Com a exemple, Bestué se centra en tres temàtiques concretes, que articulen l’espai expositiu dissenyat per Sara Torres. En primer lloc es presenta el poeta com algú connectat a la realitat, de la qual n’aixeca acta —en alguns casos, de manera literal. En aquest àmbit s’hi pot veure l’escultura Record d’un malson (1989), una obra creada que va ser retirada del carrer per la seva crítica a l’especulació urbanística i a l’exalcalde franquista de Barcelona. “És un antimonument, ja que l’autor volia servir a la població el cap de la persona que havia permès aquell desenvolupament urbanístic”, explica el comissari. La peça mostra el cap de Josep Maria de Porcioles damunt d’una cadira, i habitualment s’exposa la Museu de la Immigració de Sant Adrià del Besòs.

El segon àmbit s’ocupa del poeta com algú que investiga les eines amb les quals treballa; és a dir, l’abecedari i el mateix llenguatge. Ja sigui en format literari, visual, tridimensional o escènic, Joan Brossa va capturar la paraula pensada, escrita i llegida; la paraula trobada, escoltada i vista, i la paraula viva. S’hi poden veure collages i un exemplar de Novel·la, el llibre d'artista que va fer amb Antoni Tàpies.

Finalment, la tercera temàtica de l’exposició, anomenada Fuga, és l’ús que Brossa fa de l’escriptura en els àmbits de l’il·lusionisme, el music hall, el transformisme, la poesia escènica i el teatre, “tot i que ell no treballava mai per formats”.

“En les seves Suites les lletres es permuten, cosa que també fa amb altres obres a gran escala com el Poema visual transitable en tres temps, situat en una zona verda entre el Velòdrom i el Laberint d’Horta”, diu Bestué.