Los Salvajes, o el vell rock que no mor mai

Van ser comparats amb els Rolling Stones, tot i que ells es volien emmirallar en The Who. Sigui com sigui, la crítica coincideix a considerar Los Salvajes com un dels portadors al nostre país del garage rock, i també van ser precursors en la manera de vestir i de moure's a l'escenari en una Espanya que tot just deixava enrere la postguerra. Fundat a Barcelona el 1962, el grup va viure una intensa dècada fins que, per diferents circumstàncies, però molt especialment a causa de les obligacions de l'època amb el servei militar, van haver de guardar al magatzem micròfons, amplificadors i instruments. Alguns dels seus membres, però, no van deixar mai la música, i van col·laborar o formar part d'altres projectes.

Després d'una breu aventura als vuitanta, els seus seguidors van haver d'esperar fins al 2013 a què el rock dur de Los Salvajes tornés a sonar als escenaris, amb alguns canvis en la formació. A principis d'aquest 2021 moria el baixista Sebastián Sospedra, però ni aquest cop ha fet aturar la tercera etapa d'una banda que ara componen Delfín Fernández Martínez a la bateria —hi és des del primer moment, i l'any passat va publicar un llibre amb la història del grup— , Luis Barbero Grau a la veu, harmònica i guitarra, Carles Fonollosa amb la guitarra i les veus, i Dani Torrens, substitut de Sospedra al baix. Al concert que oferiran el 17 de desembre al Centre Cultural Albareda tocaran alguns temes nous, si bé Los Salvajes també s'ha caracteritzat sempre per fer exitoses versions de grups com The Kinks, Bee Gees o Troggs.

Més informació i entrades, en aquest enllaç.