Física per tot arreu, fins i tot a l’òpera

El so és un fenomen físic. En realitat no és més que vibracions de les molècules de l’aire (o de qualsevol altre fluid) que al entrar en contacte amb l’oïda generen estímuls. El cervell percep aquests estímuls com a sons i si a més tenen ritme i harmonia, els pot interpretar com a música. S’ha parlat molt de la relació entre la ciència i la música, però potser no tant, de la presència de conceptes i idees científiques dins dels textos d’obres musicals com l’òpera. Precisament sobre aquest aspecte tractarà la conferència que el dimecres 23 de gener pronunciarà el físic Rafael García Molina a l’Institut d’Estudis Catalans.

El magnetisme, la conservació de l’energia o certs problemes matemàtics es poden trobar en els llibrets de l’òpera. Grans obres com Così Fan Tutte de Mozart, Il Trovatore de Verdi i Dido and Eneas de Purcell contenen al·lusions a aquests conceptes científics que en Rafael García Molina es proposa desgranar-los a la seva xerrada. Els mostrarà mitjançant l’audició dels fragments operístics on apareixen, els explicarà per a què tota l’audiència els pugui entendre i els il·lustrarà amb experiments de física.

Rafael García Molina és catedràtic de Física Aplicada a la Universidad de Murcia i una bona part del seu temps el dedica a la divulgació. Per a transmetre el coneixement científic a tot tipus d’audiència mescla humor, objectes quotidians, joguets... i música. Tal combinació d’elements li han valgut diversos reconeixements i premis per la seva habilitat en fer fàcil i atractiu el coneixement aparentment complex.

Més informació en aquest enllaç.