Una exposició destaca el paper del paisatge en l'obra de Fernando Zóbel

Nascut a Manila, Filipines, l'any 1924 i mort a Roma, Itàlia, el 1984, Fernando Zóbel va ser un pintor abstracte amb un estil característic, d'aparença simple i espontània. Va ser el fundador, el 1966, del Museu d'Art Abstracte Espanyol, situat a Conca, i, en paraules de la galeria Mayoral, "la contribució que (Zóbel i alguns altres pintors) van fer a l’art d’aquest període fou fonamental i les seves creacions, com passa sovint amb l’obra de tot gran artista, ens segueixen commovent i interpel·lant avui dia". La galeria del número 286 del carrer de Consell de Cent li dedica ara una exposició, oberta fins al 23 de novembre, i du per nom Naturalesa abstracta. L'objectiu de la mostra és posar en relleu la importància del paisatge en la trajectòria de Zóbel, i, per fer-ho, el vincula a tres grans artistes abstractes catalans de postguerra que també van tenir una especial relació amb la natura a través de les seves creacions: Joan Miró, Antoni Tàpies i Joan Hernández Pijuan. El mateix Zóbel va deixar escrit: "Al final gairebé tot es transforma en paisatge".

Comissariada per Alfonso de la Torre, qui visiti l'exposició podrà conèixer dotze obres fetes entre el 1962 i el 1998. Hi trobarà, per exemple, Cuatro semanas (1982-1983), quadro del cicle titulat Otoño, una pintura que reflecteix el pas de la tardor a través de quatre franges que mostren els canvis en el paisatge de Conca. La mostra també recull una peça experimental i poc coneguda de Miró, Peinture (Projet pour une tapisserie) (1973-74).

Trobareu més informació en aquest enllaç.