De la fotografia a la post fotografia

La postfotografia és un terme utilitzat per alguns teòrics de la imatge que designa una època o context en què la fotografia tradicional es desprèn del seu ús original per convertir-se en una altra cosa. Això és precisament el que ens proposa l'exposició Ressonàncies, Col·leccions Fundació MAPFRE. 

Joan Fontcuberta, comissari de la mostra, considera que la fotografia, tal com la coneixem, ha mort. De fet, estem saturats d'imatges: fem constantment fotografies que ningú veu, a vegades ni nosaltres mateixos. La presa d'imatges ja no té valor d'ancoratge històric, de debò, de memòria o d'arxiu. Ara les fotos són efímeres, ja que serveixen per enviar un missatge.

Aquesta exposició vol actualitzar les imatges del passat i fer-les comprensibles per a les noves generacions, les que usen xarxes socials. Cerca que les imatges d'uns altres temps ressonin en el nostre present. Per això, ha triat una sèrie d'imatges de la col·lecció fotogràfica de la Fundación MAPFRE (molt completa i centrada en els Estats Units) i amb elles organitza, en forma de manifest experimental, un discurs que ens parla precisament del pas de la fotografia a la postfotografia.  

D'aquesta forma, es mostra com la funció d'una era preservar la memòria i l'altra és simplement un gest compartit, un acte social. Es mostren obres d'artistes tan coneguts i consagrats com Lee Friedlander, Garry Winogrand, Helen Levitt, Robert Adams, Diane Arbus o Emmet Gowin.

Al costat d'elles, s'han inclòs altres modernes, de tal forma que acabin parlant del present. Així, per exemple, les imatges d'un carrer d'Helen Levitt troben la seva contrapart en les imatges de Google Street View que ha pres Jon Rafman.

Les entrades poden adquirir-se des d'aquest enllaç.