Tornar

Obra d'Antoni Tàpies titulada Portes i fletxes, del 1987, fotografiada per FotoGasull

L’espiritualitat de les coses primeres

Una retrospectiva de Tàpies entre 1958 i 1988 mostra la convivència i el pas de les pintures matèriques als objectes i els vernissos.

Fins al 30 d’abril de 2023 es pot visitar a la Fundació Antoni Tàpies l’exposició L’adob que fecunda la terra. Tàpies (1958-1988), comissariada per Núria Homs.

Tot comença el 1958, quan Tàpies ja havia captat l’atenció del públic europeu i americà. El pintor va irrompre en els cercles artístics internacionals amb les anomenades “pintures matèriques”, unes obres de superfícies opaques amb aparença de mur amb què va assolir la maduresa. Aquestes obres són un clar exemple de l’esperit del seu temps. Hi ressonen fenòmens com l’impacte de la bomba atòmica i les noves descobertes de la física, l’interès per l’art dels infants i dels malalts mentals, la fascinació per l’art dels anomenats pobles primitius o l’atenció als graffiti i als espais urbans perifèrics i degradats.

Sovint s’ha descrit Tàpies com a pintor informalista i abstracte, però no és ben bé així. A la fi de la dècada de 1950, ambdós corrents començaven a deixar pas a una nova generació d’artistes que, sota la influència de Marcel Duchamp, miraven d’ampliar la noció de realisme. Tàpies participava en aquestes inquietuds i en la dècada de 1960 va augmentar de forma exponencial el seu treball amb objectes com una extensió del primitivisme de les pintures matèriques “cap a tot allò no-industrial, no-dissenyat ni racionalitzat”, en paraules del director del Museo Reina Sofía, Manuel J. Borja-Villel.

A les matèries i els objectes, s’hi van afegir, a final de la dècada de 1970, unes obres més lluminoses en què el vernís prenia més visibilitat i oferia unes transparències que feien de contrapès a l’opacitat dels murs, sense renunciar, però, a seguir representant aquelles parts del cos o funcions fisiològiques considerades desagradables i repulsives.

L’exposició documenta aquest vessant espiritual de Tàpies. La revalorització de les coses primeres, naturals i ordinàries: la palla, la pols, les parts del cos menys atractives. L’autor se situa en els primers graons per assolir la il·luminació. Els elements repulsius que es troben en la seva obra persegueixen despertar la consciència de l’espectador, remoure-li l’ànima, de manera que l’art esdevingui adob del coneixement i l’esperit crític.

L’entrada per veure L’adob que fecunda la terra. Tàpies (1958-1988) costa 8 euros i es pot adquirir de forma anticipada en aquest enllaç.

Data de publicació: Dijous, 20 Octubre 2022
  • Comparteix