Saâdane Afif crea una metaobra d’art basada en l’urinari de Marcel Duchamp
La Fundació Tàpies acull ‘Els arxius de la Font i més enllà’, un projecte monumental a l’entorn de la peça d’art trobat més famosa de la història.
L’any 1917, l’artista Marcel Duchamp va enviar un urinari masculí de porcellana cap per avall, signat amb el pseudònim de R. Mutt, a la Society of Independent Artists de Nova York perquè hi fos exposat. L’obra es titulava Fontain i és la peça d’art trobat o readymade més famosa de la història.
El fet de convertir en obra artística un objecte produït en sèrie i d’ús comú era un acte conscient i provocador que perseguia dos objectius: desmitificar l’essència estètica de l’art i comprovar-ne els seus límits. Efectivament, el comitè organitzador la va rebutjar i la peça va desaparèixer, però Duchamp va contraatacar amb la reproducció d’una fotografia encarregada a Alfred Stieglitz, i acompanyada per un article de Louise Norton a la revista The Blind Man titulat ‘El cas Richard Mutt’. Norton la comparava amb un “Buda encantador” o amb “el perfil de les cames d’un nu femení pintat per Cézanne”.
Cent anys després, la Fountain de Duchamp és l’obra més controvertida i comentada del segle XX, fins a l’extrem que Saâdane Afif ha recopilat des de 2008 tota la documentació impresa que ha trobat a l’entorn d’aquest debat fins a fer-ne un projecte monumental.
The Fountain Archives (Els arxius de la Font) consta de tres conjunts: el primer, la part “activa” del projecte, consisteix en les pàgines de publicacions, llibres, catàlegs i revistes que reprodueixen almenys una fotografia d’aquesta icona. Els fulls són arrencats, inventariats i emmarcats amb cura, creant un nou readymade.
El segon conjunt és “la matriu” o la part “passiva” del projecte, és a dir, els llibres que han estat amputats. Aquesta biblioteca museïtzada és una mena d’arxiu en negatiu, sense el seu objecte, fet que li confereix un caràcter escultòric.
El tercer conjunt, anomenat Fountain Archives (Augmented) (Els arxius de la Font (Augmentats)), aplega els comentaris que s’han publicat sobre el treball d’Afif. Aquests retalls constitueixen “l’arxiu dins l’arxiu” i documenten l’evolució en la percepció de l’exposició mateixa com a obra d’art per part dels crítics i de la premsa.
Fidel a la seva manera de fer des que el 2004 va inaugurar el protocol Lyrics per a l’exposició Melancholic Beat, Afif ha encarregat a Ignasi Aballí i Alícia Kopf que escriguin cançons basades en Fountain, les quals fan augmentar fins a 25 el nombre de composicions musicals sobre ella. A la mostra trobareu un tria d’aquest repertori.
La pàgina web de la Fundació facilita un aplicatiu per planificar la vostra visita que us permet reservar la data, comprar l’entrada i cancel·lar-la fins a les 23.59 h del dia abans.