Galí, el mestre invisible
El Museu Nacional d’Art de Catalunya proposa una visita guiada per redescobrir la modernitat catalana a través de l’obra i la figura de l’artista que va fer de l’art un llenguatge íntim i universal.
Modernisme, simbolisme, noucentisme i avantguarda. La seva obra travessa tota la modernitat catalana, però aquest mestre artista sempre ha preferit desvincular-se de la genialitat i del reconeixement de masses. Francesc d’Assís Galí i Fabra, no només és autor de les pintures de la cúpula que corona el Palau Nacional, sinó que també formà a Joan Miró o Llorens Artigas des de la seva Escola d’Art i a l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.
Ara, el Museu Nacional de Catalunya vol portar a la llum a aquest prolífic artista, allunyant-lo de l’escollida invisibilitat amb les visites comentades que exploren tota la seva obra i la mostren al públic amb cara i ulls. Francesc d’A. Galí. El mestre invisible serà l’exposició que us mostri, comentada per l’equip d’educadores del museu, l’obra d’aquest catedràtic de l’art i, alhora, us permetrà explorar els orígens del Museu en l’horitzó del centenari de l’Exposició Internacional de 1929.
I Galí, aquest artista en la foscor, va ser una de les figures més rellevants i participants de l’Exposició Internacional de Barcelona celebrada el 1929, creant cartells promocionals, dissenyant el Paravent de la Creació o el diorama per a la magnífica exposició El arte en España. Amb un currículum tan complex, encara hi destaca per sobre de tot el mural de la cúpula central del Palau Nacional, com una al·legoria a l’art, la ciència i el planeta. Una obra on Galí hi va invertir més de mig any sobre una limitada bastida a trenta metres sobre el nivell del mar.
La Guerra Civil va simbolitzar l’exili per a Galí que, després d’haver assumit el càrrec de Director General de Belles Arts de la República, es va refugiar a la ciutat de Londres. Aquí la trajectòria artística del mestre va experimentar una profunda metamorfosi, amb una pintura que adquirí matisos onírics i simbòlics, incorporant imatges inspirades en la pintora surrealista Ithell Colquhoun, gran amiga de l’artista. La seva experiència vital del desarrelament va donar lloc a un registre molt més introspectiu i emocional, allunyat del classicisme racional del noucentisme que havia defensat durant dècades.
Amb una trajectòria que abasta gairebé mig segle d’art i compromís cultural, Francesc d’Assís Galí resta com una de les figures fonamentals i alhora menys reivindicades de la modernitat artística catalana. Francesc d’A. Galí. El mestre invisible us convida a redescobrir Galí com una manera de reconèixer aquells que, des de la trinxera de l’art, van contribuir a construir un patrimoni cultural profund, divers i resistent. Trobareu més informació a la pàgina web del MNAC.