Tornar

CULTUROPOLIS

Identitats, coneixement i sostenibilitat

La segona jornada de CULTUROPOLIS va omplir el Paral·lel de debats i experiències entorn dels drets culturals.

Ahir va tenir lloc a la sala Parl·lel 62 i El Molino la segona jornada de CULTUROPOLIS, amb debats, xerrades, tallers i un congrés acadèmic, tot entorn dels drets culturals. Puntuals, i en pijama, Alba Rihe i Gloria Ribera van obrir la sessió amb una breu actuació en clau d’humor per situar l’audiència i donar-li la benvinguda. Mentre les dues performers parlaven sobre com està de car el cafè amb llet, la sala s’omplia fins a tal punt que no quedaven seients buits.

Si cada jornada tingués una temàtica estrella, la d’ahir al matí va ser el de posar en context el concepte de drets culturals. A qui apel·len? Com cal garantir-los? Al primer debat, a la sala Paral·lel 62, moderat per la Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, va participar el filòsof Patrice Meyer-Bisch, l’antropòloga Lucina Jiménez i l’artista Jordi Ferreiro. La pregunta de partida era clara: Drets culturals, per a qui? I, encara que la resposta és sabuda des d'un inici (per a tothom), per poder respondre-la correctament no es poden perdre de vista molts aspectes com, per exemple, el d’acotar què són els drets culturals.

Lucina Jiménez va explicar que a Mèxic abans se’n parlava en segon pla, ja que primaven els drets humans, però que quan en van començar a parlar, sorgiren els dubtes: “què és el que s’ha de protegir?”. La pregunta va introduir al debat de Paral·lel 62 dues qüestions complementàries: la identitat i la dignitat. Segons Meyer-Bisch, quan parlem d’identitat parlem del repte del coneixement. I per reconèixer-nos, necessitem reconèixer les altres persones, per això, necessitem compartir totes les formes del saber, bé sigui a través de la cuina, de les llengües o dels drets fonamentals.

De les identitats a l’accés del coneixement. En Jordi Ferreiro va posar en relleu la seva importància per tal de democratitzar la cultura. "Hi ha una falta d'arxius pedagògics. Hem de generar-ne per poder tenir referències i modelar-les a la nostra manera". I va destacar el gran paper que juguen els espais locals i de proximitat en aquest procés: "el centre cultural del meu barri em va transformar com a persona, ciutadà i artista". Els tres van estar d’acord en el fet que una persona té dret participar en els recursos culturals que li permetin viure el seu procés d’identificació durant tota la vida, i que és necessari “analitzar les pràctiques per veure què funciona I què no funciona”, tal com va exposar Meyer-Bisch. A això, Ferreiro va afegir: “hem d'estar presents en els projectes culturals, sobretot en els seus inicis, però arribat el moment, és important saber com desvincular-se i passar-los al poble”.

El segon debat se centrà a respondre la pregunta Es poden garantir els drets culturals? Moderat per Inês Câmara, presidenta de l’associació A Reserva, hi van participar l’investigador Fran Quiroga, l’advocada especialitzada en drets humans Laurence Cuny i el professional de la cultura i la política Luca Bergamo. Per a Laurence Cuny és crucial compartir el coneixement sobre drets culturals i va posar d’exemple el cas de França, on una llei garanteix l'accés als processos culturals. Segons l’advocada, era curiós que no s’hagués rebut cap queixa en el marc dels drets, però sí contra formats i continguts d’esdeveniments culturals. Només en els últims mesos, s’havien comptabilitzat unes 200 en aquesta línia. Per què passa això? La gent no se sent prou còmoda per a reclamar els seus drets o és la falta d’organització que fa que no els exerceixin?

Un altre mecanisme rellevant per a assolir això són les comunitats on poder fer-se costat. Quiroga va ressaltar que “per garantir els drets és molt important la comunitat i assegurar que les persones puguem accedir als centres culturals, a més de tenir els nostres espais d'enunciació”. A més, per poder garantir els drets culturals a llarg termini cal que es valorin per part de la societat. Una manera aconseguir-ho seria reformulant la manera en la qual es plantegen els projectes culturals: “hem de fer una rendició de comptes a la ciutadana per demostrar que gràcies a aquests processos culturals, les comunitats on s’implementen estan més cohesionades, hi ha més felicitat i gràcies a aquesta transparència també obtenim un pressupost i més legitimació”, afirmà Quiroga.

A CULTUROPOLIS també es va aprofundir en un tema sovint oblidat, el del vincle dels drets culturals amb l’equilibri ambiental, social i econòmic. Cultura i sostenibilitat: mite, moda o necessitat? va estar moderat per Isabelle Le Galo Flores, directora a Espanya de la Fundació Daniel i Nina Carasso, i comptà amb la participació Rocío Nogales Muriel, directora de la xarxa EMES, Jordi Panyella, de Pol·len Edicions, John Crowley, president de PHGD Group, i Alexandra Xanthaki, relatora especial de l’ONU en matèria de drets culturals, que també va centrar l’acte inaugural de CULTUROPOLIS. Tots cinc van protagonitzar un debat on es van compartir experiències pròpies, punts de vista -fins i tot, es va recitar poesia- i on es va posar molt èmfasi en definir el concepte de sostenibilitat.

Per a John Crowley la sostenibilitat és en si mateix un mite, una moda i una necessitat. “Una cosa és sostenible si pots mantenir-la indefinidament i no ho és si no pots continuar sense xocar amb un mur”. Per tant, Crowley considerà essencial identificar els murs per poder treballar amb solucions ben identificades. Segons Rocío Nogales, “cal prendre consciència dels límits del món en el qual vivim i que aquest despertar ens ajudarà a fer, a dir i a fer dient”. En definitiva, per a ella aquest despertar ens portarà a apropiar-nos dels sabers de les comunitats, ja que les solucions que necessitem ja existeixen a les societats. Tota activitat comporta una petjada de carbó, d’això eren conscients tots els ponents, però l’objectiu rau a trobar solucions per minimitzar-la. En aquest sentit, Jordi Panyella va deixar clar que “el llibre ecològic no existeix, ja que tot sempre tindrà un impacte, però com també té un impacte positiu cultural, el continuarem fent a la vegada que intentem reduir al màxim l'impacte ecològic”.

La jornada va aplegar moltes més activitats. A El Molino hi van tenir lloc les ponències del congrés acadèmic, diversos tallers i la presentació de projectes, d’experiències reals que suposen passes endavant en l’exercici dels drets culturals des de totes les seves dimensions. I a ambdues sales es van organitzar tallers per empènyer inciatives com ara l’elaboració d’un decàleg d’idees per a una carta municipal de drets culturals digitals. Fins dissabte, CULTUROPOLIS continuarà fent-nos reflexionar sobre drets culturals i celebrant-ho en una festa pública al carrer amb què es tancaran les jornades.

Data de publicació: Divendres, 18 novembre 2022
  • Comparteix