Dramatúrgies en temps de Twitter

Ben sabut és que els missatges de Twitter no poden ser gaire llargs per la limitació de caràcters establerta. Però aviat a algú se li va acudir que es poden crear fils de missatges i, per tant, allò que es vol transmetre pot ser tan llarg com convingui. Tant és així que el Teatre Lliure, i davant la situació de confinament en què ens trobem, ha endegat la iniciativa #TeatreAlFil, gràcies a la qual publica dramatúrgies completes a través d'aquesta xarxa social. En concret, recupera les lectures dramatitzades del projecte del mes de gener passat titulat Clàssics desgenerats, en què van participar vuit dramaturgues i directores i que partia d'una pregunta essencial: què hauria passat si els personatges clàssics haguessin estat dones?

#TeatreAlFil forma part d'un programa més ampli que ha posat en funcionament el Teatre Lliure a partir del tancament de les sales a causa de la pandèmia i que té el nom de #LliureAlSofà. També fan servir l'etiqueta "mercuriana" #TheShowMustGoOn. Així, per exemple, el cap de setmana passat van emetre pel seu canal de YouTube la versió de Hamlet dirigida l'any 2016 per Pau Carrió, i del 26 al 29 de març, en diferents horaris, es podrà veure Jane Eyre: Una autobiografia, que al Lliure es va fer la temporada 16/17 sota la direcció de Carme Portaceli. Una altra iniciativa és #15dies15anècdotes, en aquest cas a través d'Instagram, on publiquen imatges d'espectacles emblemàtics i n'expliquen algun fet curiós. Tornant a #TeatreAlFil, als cinc textos ja publicats s'hi afegiran L'última pàgina, a partir del Macbeth de William Shakespeare, amb dramatúrgia de Marilia Samper, Kill Agammèmnon, a partir d'Electra de Sòfocles, amb dramatúrgia de Carla Rovira, i Lisístrata, peça d'Aristòfanes adaptada per Lali Àlvarez.

Més informació, aquí.